divendres, 25 de novembre de 2011

Per què als xiquets no els agraden les verdures?

Un estudi fet per la biòloga Julie Menella, presentat al Congrés de l'Associació Química Americana revisa les raons per les quals els xiquets ens neguen a menjar verdures: “és un mecanisme de defensa biològic que rebutja els aliments amb sabors amargs”.

Per contra, el dolç és vist pel cos com a sinònim de plaer i satisfacció, és per això que de xiquets ens encanten els dolços i “xuxeries” i diem que no a les verdures, que ens saben amargues al paladar. 
Segons Julie Menella el nostre paladar té 27 receptors per als sabors amargs i només 3 per al sabor dolç, des dels temps prehistòrics aquest intel•ligent mecanisme protegia als éssers humans de consumir aliments verinosos. No obstant això, aquesta programació natural no serveix per justificar que els nens i adolescents no mengen verdures com les bledes, cogombre i carxofes, que encapçalen el rànquing de les més negades. 

Amb el temps i l'aprenentatge del paladar poden acostumar-se a consumir-les. La clau és no forçar mai (sinó les rebutgen) i presentar les verdures en formes atractives i amb altres aliments que si els agraden, perquè a poc a poc incorporen el seu sabor. Només amb veure el color verd de la majoria de les verdures, els xiquets solen dir "no m'agrada", per afegir "no ho vull" i, per si no havia quedat clar, conclouen rotundament amb "no m'ho menjaré". 

 
Què podem fer per a que es mengen un  grapat de vitamines i minerals que contenen els productes de la terra?

Un grup d'investigadors de la universitat de Granada ha trobat la solució.

Segons les conclusions del seu estudi, un gest tan simple com permetre a un xiquet triar lliurement quina verdura li agradaria menjar, ajuda a augmentar el consum d'aquests aliments en la població infantil.

Quan poden escollir, els xiquets més menuts de sis anys ingereixen fins a un 80 per cent més de verdura, a més van observar que aquells xiquets a qui se'ls va permetre triar els vegetals que volien menjar, van ingerir 20 grams més, el que suposa una mitjana de 40 grams més al dia entre dinar i sopar.

És fonamental tenir una mica de picardia i traça per cuinar de forma atractiva i saber combinar-les amb salses, lactis, tomates i altres ingredients que camuflen el sabor amarg d’algunes d’elles.
Als purés i les cremes suaus afegir formatge, els macarrons combinar-los amb samfaina de verdures, les bajoques ofegades amb pernil i ou dur, els espinacs en truita, la coliflor amb beixamel o arrebossada i el bròquil al vapor i amb una mica de maionesa.

Una altra idea és planificar i elaborar un menú cromàtic (menjar amb colors). Aquí teniu un exemple que podeu ficar a la pràctica i segur que al teu fill li encanta.

El menú cromàtic ¡un color per a cada dia! Anima'l a participar a elaborar-lo.


Dilluns
Color: Morat
Verdures: albergínia, llombarda, remolatxa. Pots preparar una amanida amb col llombarda i remolatxa molt picada i una lasanya d'albergínies.
Fruita: raïm o móres amb iogurt natural.

Dimarts
Color: Blanc
Verdures: Coliflor. Cou la coliflor, fes formatge ratllat per sobre i gratina-la una mica en el grill.
Fruita: Rodanxes de pera pelada sobre talls de embotit de gall dindi i formatge de Burgos.


Dimecres
Color: Roig
Verdures: Acompanya el plat principal amb broquetes de tomàquets cherry amb boletes de formatge mozzarella, pots fer-los utilitzant escuradents de taula.
Fruita: Fondue de xocolata amb maçana roja i maduixes. Escalfa en un bol una mica de crema de xocolata, talla a quadradets una maçana roja i uns quants maduixots i ... a sucar!


Dijous
Color: Taronja
Verdures: Puré de pastanagues.
Fruita: Talla rodanxes de taronja i escampa-hi una mica de sucre moreno. Una altra opció taronja i senzilla: Préssec en almívar.

Divendres
Color: Verd
Verdures: Crêpes d'espinacs i bròquil. Sobre una base de crêpe s'empolvora formatge cheddar ratllat, espinacs i bròquil cuits i molt picats. Escalfa-la en el forn o al microones i ja està!
Fruita: Formatge quark sobre rodanxes de kiwi.

Dissabte
Color: Groc
Verdures: Truita de patates amb pebrots grocs rostits. Pots posar els pebrots d'acompanyament o bé incorporar-los ben trossejats en fer la truita.
Fruita: Macedònia groga. Talla en quadradets pinya, plàtan i albercoc i fes el suc d'una taronja.

Aquestes són només unes propostes, pensa en les tonalitats de les verdures i dóna-li color al menú.
Hi ha mil opcions! Segur que se't ocorren altres combinacions.

Aquí teniu algunes idees de plats que podeu dissenyar: 







dimarts, 22 de novembre de 2011

Aliments i canvis en l'estat d'ànim

 Que la teva medicina siga el teu aliment i que
el teu aliment siga la medicina.
Hipòcrates



Quan es parla de la importància de la dieta sobre la salut, immediatament pensem en problemes com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars. Rarament associem l’alimentació amb trastorns com ara la depressió, ansietat, insomni o les pèrdues de memòria.
S’ha de tenir clar que allò que mengem no només té efecte en l’aparell digestiu, sinó que també pot influir amb l’estat d’ànim d’una persona i amb el seu estat de salut.

Els nutrients que obtenim del menjar ens permeten realitzar les nostres funcions vitals, però és difícil mesurar el comportament i els sentiments de les persones en resposta als nutrients específics.

El nostre cervell està composat per un 60% de greixos que afecten a l’estructura i composició de les neurones. Els greixos saturats fan que aquestes membranes es facin menys flexibles.
El 20% del greix del nostre cervell està format per àcids grassos essencials (el nostre cos no els fabrica, els hem d’ingerir en la dieta) omega-3 i omega-6.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte el paper dels neurotransmissors, són els “missatgers” del cervell; permeten que les neurones es comuniquen les unes amb les altres. Els neurotransmissors estan fets d’aminoàcids, que també són derivats del que mengem.

La serotonina, per exemple, és un neurotransmissor implicat en un gran nombre de funcions corporals, se l’anomena hormona de l’ humor, i es fabrica a partir de l’aminoàcid triptòfan.

Funcions principals de la serotonina:

o Regula la gana mitjançant la sacietat, equilibra el desig sexual, controla la temperatura corporal, l'activitat motora i les funcions perceptives i cognitives.

o Intervé en altres coneguts neurotransmissors com la dopamina i la noradrenalina, que estan relacionats amb l'angoixa, ansietat, por, agressivitat, així com els problemes alimentaris.

o És necessària per elaborar la melatonina (inductor de la son), una hormona no proteica que és fabricada en el cervell a la glàndula pineal, i és l'encarregada de la regulació del son.

o Una funció important d'aquest neurotransmissor, és que actua com a rellotge intern del nostre cos, determina els nostres cicles de son i vigília. 




Per altra banda tenim a l’aminoàcid tirosina, aquest altera l’estat d’ànim millorant la capacitat de comprensió i el bon fer.

Funcions principals de la tirosina:

o És un aminoàcid important per al metabolisme general.

o És un precursor de l'adrenalina i la dopamina, que regulen l'estat d'ànim.

o Estimula el metabolisme i el sistema nerviós, actua com un elevador de l'humor, suprimeix la gana i ajuda a reduir el greix corporal.

o S'ha utilitzat per ajudar a la fatiga crònica, la narcolèpsia, ansietat, depressió , el baix impuls sexual, al·lèrgies i mals de cap.



Els mals hàbits alimentaris

El que mengem avui en dia és molt diferent al que consumien els nostres avantpassats. El canvi en l’estil de vida ha provocat un increment del consum de menjar que ha estat processat industrialment. D’aquesta manera, ha baixat el consum d’aliments frescos i locals, i al mateix temps, s’ha incrementat la ingesta de greixos, alcohol i additius.

També ha augmentat de manera considerable el consum de greixos “trans”, que es troben en aliments com les patates xips, el “fast food” o els precuinats. Aquests greixos assumeixen la mateixa posició que els àcids grassos essencials en el cervell, la qual cosa provoca que molts nutrients vitals no mantinguen la ubicació necessària per a un funcionament cerebral adequat. A la llarga, el consum de greixos “trans” pot ser determinant en l’aparició de problemes de salut mental.

La dieta de l’equilibri

Si volem gaudir d’un estat de benestar psicològic, no ens podem oblidar del paper de la dieta, aquesta ens ha de proveir de la quantitat adequada de carbohidrats, greixos essencials, aminoàcids, vitamines, minerals i aigua.

L’ansietat i la depressió, dos trastorns cada cop amb més incidència dins la societat, poden estar relacionats amb una dieta pobra d’àcid fòlic, àcids grassos Omega 3, triptòfan, magnesi, vitamines C, B3 i B6, seleni, zinc i tirosina.


Exemples d'aliments rics en:

o ÀCIDS GRASSOS SATURATS: cansalada, llet sencera, nata, formatges, gelats, carn de corder, carn de porc, pernil, salsitxes, embotits, cansalada, carn d'oca, carns vermelles, hamburgueses, rovell d'ou, oli de coco, oli de palma, pastissos , bescuits, dolços, salses... 




o ÀCIDS GRASSOS OMEGA-3: peixos blaus com la tonyina, truita, sardines, anxoves i salmó; bacallà, gambes, mero, musclos, ostres. Vegetals com l'enciam, soja, espinacs, maduixes, cogombre, col, pinya, ametlles, nous... 




o ÀCIDS GRASSOS OMEGA-6: oli d’oliva, l’alvocat i alguns fruits secs com nous, avellanes i anacards, pa integral, cereals, ous i aus de corral... 




o SEROTONINA, TRIPTOFAN I TIROSINA:

o VEGETALS i altres: espinacs, bròquil, cols de Brussel·les, alvocat, col, pebrots, espàrrecs verds, enciam, remolatxa, pèsols, xampinyons, coliflor, remolatxa, carbassó, pebrots, patata, tomàquets, all i api.

o FRUITA: taronja, plàtan, kiwi, maduixa, panses, mango, clementina, meló, papaia, figues, prunes, dàtils i pinya.

o FRUITS SECS: cacauets, avellanes, nous, ametlles i pistatxos

o LLAVORS i altres: arròs integral, pipes de gira-sol, pipes de carbassa, civada, avena, llevadura de cervesa, salsa de soja, germen de blat, mostassa, sèsam i tofu.

o LLEGUMS: llenties,fesols i mongetes.

o CARN: gall dindi, fetge de vedella, pollastre, llom de porc i xai .

o LÀCTICS: iogurt natural, mozzarella, cheddar, camembert, gruyère i parmesà.

o DOLÇOS: xocolata.












diumenge, 13 de novembre de 2011

Moviment Slow


El moviment Slow neix a la Piazza di Spagna de Roma, l'any 1986 quan el periodista Carlo Petrini (fundador) és va trobar amb l'obertura d'un conegut establiment de menjar ràpid (McDonald’s) en la zona històrica de la capital italiana... i alguna cosa es va remoure en el seu interior. 

Va pensar que definitivament s'havien traspassat els límits de l'acceptable, i va entendre els perills que “volaven” sobre els hàbits alimentaris de la població. La resposta no es va fer esperar, fundant-se la llavor del moviment, Slow-Food (menjar lent). 

La idea era simple, protegir els productes estacionals, frescos i autòctons del “boom” del menjar ràpid, i defensar els interessos dels productes locals de forma sostenible, alertant dels perills evidents de l'explotació intensiva de la terra amb finalitats comercials. 




Slow-Food suposa donar la importància al plaer vinculat a l'aliment, aprenent a gaudir de la varietat de receptes i dels sabors, a reconèixer la varietat de llocs de producció i a respectar el ritme de les estacions. 

Slow-Food defèn la necessitat de l'educació del gust com a millor defensa contra la qualitat mediocre i els fraus, contra la "macdonaldització" dels nostres menjars, actua per salvaguardar la cuina local, les produccions tradicionals, les espècies vegetals i els animals en perill d'extinció; fomenta un nou model d'agricultura, menys intensiu i més net, fundat en els coneixements i el saber fer de les comunitats locals, és l'únic capaç d'oferir perspectives de desenvolupament fins i tot a les regions més pobres del planeta. 

Per això, Slow-Food és compromet a protegir els aliments, les matèries primeres, les tècniques de cultiu i de transformació heretades pels usos locals, en defensa de la diversitat d'espècies cultivades i salvatges; en la protecció de locals gastronòmics i de convivència que, pel seu valor històric, artístic o social, formen part del patrimoni de la cultura material. 

La filosofia del moviment, fundada en la defensa del plaer gastronòmic i en la recerca de ritmes vitals més lents i meditats, parteix de considerar el valor de l'alimentació per reflexionar sobre la qualitat de la vida, i en considerar el valor d'un aliment, tant si es tracta d'una varietat de fruita o d'un plat típic. 




Es va inventar primer la màquina i s’ha transformat en el nostre propi model de vida. La velocitat ens ha encadenat, tots som presa del mateix virus: la Fast-Life (vida ràpida), que altera els nostres hàbits, envaeix les nostres cases, i ens obliga a alimentar-nos amb el "Fast-Food" (menjar ràpid). 

S’ha de recuperar la seva saviesa i alliberar-nos de la velocitat. A aquells que confonen l'eficiència amb el frenesí, es proposa una vacuna amb una proporció adequada de plaers assegurats, subministrats de manera que proporcionen una satisfacció lenta i prolongada. Comença a la taula amb Slow-Food, amb ell redescobrim la riquesa i les aromes de la cuina local. Si la Fast-Life, en nom de la productivitat, ha modificat la nostra vida i amenaça l'ambient i el paisatge, Slow-Food n’és avui la resposta. 

La idea de consumir productes de la zona no és gens surrealista, fins fa pocs anys (i encara avui en molts pobles) s'han comprat i cuinat aliments de la terra. Estem parlant de la nostra salut, consumir productes propers és sinònim de salut. Els productes que es transporten en fred d’altres països, pateixen canvis de temperatura bruscos que trenquen la cadena de fred, de manera que perden gran part de les seves propietats. 

La veritable cultura està en el desenvolupament del gust i no en el seu empobriment. 
 
 
 
 
 
 
 













Nutriactiva el teu cabell



Estem a la tardor i notem que el cabell ens cau més de lo normal... què podem fer?? 

Primer que res hem de saber que el cabell es troba en constant renovació, i que el seu metabolisme i regeneració són molt sensibles als dèficits nutricionals. Qualsevol dèficit vitamínic, mineral o proteic pot ocasionar debilitat, fragilitat i caiguda del mateix.

El cabell està compost de diferents minerals, per tant, si el volem mantenir sa caldrà garantir la ingesta suficient d’aquests nutrients a través de la dieta. No ens hem d’oblidar de l’aport proteic, dels greixos d’origen vegetal (fruits secs i oli d’oliva) que eviten tenir el cabell sec i trencadís, ni de l'àcid linoleic que és essencial per gaudir d'un cabell brillant i sa.

Les deficiències nutritives poden contribuir a la pèrdua de cabell debilitant la seva estructura, causant trencaments i una regeneració lenta.

Tots aquests problemes poden ser corregits amb una dieta apropiada i equilibrada. 




A continuació us comento els principals nutrients que estan involucrats, els quals no haurien de faltar en la nostra alimentació:

- Vitamina A: és important per enfortir el cabell i serveix com estimulant del seu creixement normal.
   Aliments: vegetals de color verd, roig i taronja, el fetge, peixos i ous.

- Vitamina B2 (riboflavina): té acció “anticaiguda”.
   Aliments: llet i derivats (iogurt, formatge ...), ous, carns, peixos, fetge, llegums i fruits secs (ametlles, nous ...).

- Vitamina B5 (A. pantotènic): té una gran influència en el creixement del cabell.
Aliments: vísceres (fetge, ronyons ...), llevats de cervesa, cereals integrals, verdures fresques i llet.

- Vitamina B6 (piridoxina): És indispensable per al metabolisme correcte del zinc, mineral que forma part del cabell.
  Aliments: aliments frescos en general; peixos blaus, carns, ous, fruits secs, cereals integrals, plàtan, espinacs, llevat de cervesa, germen de blat.

- Vitamina B7 (biotina): un dèficit de biotina provoca la caiguda del cabell.
  Aliments: fetge, ronyons, ou, derivats de la llet, plàtan, maduixes, llevat de cervesa, soja, cigrons, nous, cereals integrals i derivats (arròs, civada, blat, farina, pasta).

- Coure: mineral que ens ajuda a protegir el cabell.
  Aliments: cacau, xampinyons, llegums, nous, avellanes, fetge i marisc.

- Ferro: el seu dèficit provoca fragilitat i caiguda del cabell.
  Aliments: cloïsses, ostres, llegums, carns, peixos, ous, llevat de cervesa, fruits secs, cereals integrals, llegums i verdures de fulla verda. En els aliments d'origen vegetal es troba en la seva forma química no hemo, la seva capacitat d’absorció és baixa. La vitamina C augmenta l'absorció del ferro, aquesta és abundant en els cítrics (taronja, mandarina, llima), kiwi i altres fruites exòtiques, maduixes, meló, tomàquets i pebrots.

- Zinc: prevé la caiguda del cabell. Un dèficit d'aquest mineral afecta al seu creixement i disminueix tant el gruix com la longitud d’aquest. El cabell es queda sense brillantor, es torna trencadís i pot arribar a produir-se una alopècia.
 Aliments: ostres, nous, ous, cloïsses, anxoves, tonyina, germen de blat, begudes de soja, llegums, formatge, carns magres, bolets, api, espàrrecs, albergínies, figues, fetge de porc, cargols.

- Proteïnes: la deficiència d'aquests nutrients provoca un cabell dèbil, fàcil d'arrencar i sense brillantor.
  Aliments proteics: ous, peix, llet, carn. Si combines els cereals amb llegums o fruits secs, et proporcionaran una proteïna de qualitat nutritiva equivalent a la dels aliments d'origen animal.

- Àcids grassos essencials (linoleic i linolènic): L'aportació insuficient d'aquests elements essencials, que l'organisme no pot sintetitzar i els ha d’adquirir a través de l'alimentació, té relació amb la caiguda mantinguda del cabell.
Aliments: peixos blaus (salmó, truita, sardines ...) consumir d'1 a 2 vegades per setmana, fruits secs, oli de llavors (gira-sol, blat de moro, soja ...), llavors de sèsam

- Aigua: ingerir la quantitat d’aigua recomanada (1,5 – 2L) t’ajudarà a tindre el cabell fort i hidratat.
Heu pogut comprovar que hi ha una gran quantitat d’aliments que influeixen en la salut del nostre cabell... quina és la conclusió??? Seguir una dieta equilibrada per tindre un cabell fort i sa.










L'alimentació i la Psoriasis


Què és la Psoriasis?

La psoriasis és una malaltia de la pell caracteritzada per l'aparició crònica de plaques escamoses de color plata, fonamentalment en els colzes, genolls i en el cap, encara que pot aparèixer en qualsevol part del cos.

Es produeix per un creixement anormal de les cèl•lules de la pell. Aquestes cèl•lules es reprodueixen a partir de les cèl•lules situades en la capa basal de la pell que van substituint les capes superiors a mesura que aquestes moren i es desprenen.

A la pell normal el període de renovació de la pell sol durar aproximadament un mes. En les persones amb psoriasi la pell nova es forma en una setmana. La velocitat de creació de les cèl•lules basals en els malalts de psoriasi és tant elevada que no dóna temps a les cèl•lules superiors a desprendre’s, el que produeix l’acumulació de cèl•lules mortes platejades en les capes superiors de la pell.

La psoriasi pot desaparèixer i tornar a aparèixer en els mateixos llocs del cos o en altres. Cada persona afectada té la seva particular psoriasi, i el que funciona en uns potser no serveix a uns altres. Per aquest motiu, el tractament ha de ser personalitzat per a cada pacient.




A qui afecta?

És una malaltia de caràcter crònic recurrent que afecta més els homes que les dones, encara que en edat, apareix abans a les dones que als homes.

Afecta a uns 80 milions de persones en el món. Es calcula que afecta a entre el 2 i el 3% de la població europea i al 1,4% de la població espanyola segons les últimes investigacions.

Els malalts de psoriasis poden tenir una major prevalença de diabetis, artritis psoriásica, risc cardiovascular i depressió.




Causes.

No és una malaltia hereditària, però hi ha una predisposició genètica per patir-la, un terç dels afectats té familiars directes amb psoriasi. És una malaltia que no és contagiosa.
A més d'aquesta predisposició, són necessaris altres factors desencadenants, els més importants són:

- Alimentació inadequada: Excés de greixos animals en la dieta, begudes alcohòliques, pastes, xocolata, etc.. Les toxines s’han d'eliminar de l’organisme a través del fetge i la pell. Un cos amb toxines pot desencadenar o agreujar la malaltia. S'ha comprovat baixos nivells d’alguns minerals i aminoàcids en malalts de psoriasis. També afecta el consum d’alcohol i el tabac (un 25% de casos de psoriasi podrien estar produïts pel tabac).

- Causes d'origen psíquic:
El nerviosisme i l'estrès són dues causes agreujants o desencadenants de la psoriasi. S'ha comprovat com moltes persones, després de períodes d'estrès han manifestat o empitjorat aquesta malaltia. La raó d'això és perquè l'estrès augmenta el nivell d'adrenalina la qual cosa incrementa el flux de sang cap a la pell.

- Lesions a la pell: Les lesions produïdes a la pell, com ferides, cremades, cremades solars, així com els cops forts als genolls, etc poden precipitar o empitjorar la malaltia.

- Herència:
La tercera part dels malalts de psoriasi tenen antecedents que pateixen la mateixa malaltia.


Nutrició per a la psoriasis.

Per a prevenir i tractar aquesta malaltia és molt important mantenir una bona alimentació, degut a que l'oxidació natural del nostre cos més el consum d'aliments amb toxines provoquen un desequilibri que es nota en la salut de la pell i en la totalitat del nostre cos.
Per això que consumir aliments naturals que ens aporten antioxidants ajudarà a anivellar les toxines.

Algunes estratègies que podem realitzar per a prevenir l'aparició o pal•liar els símptomes són:

Reduir el valor calòric de la dieta, ja que aquesta millorarà significativament els símptomes cutanis de la malaltia.

Augmentar el consum d’aliments rics en:

Vitamina A: molt apropiada per a curar la pell, és favorable per a la psoriasi. Aliments vegetals de color groc, roig i taronja, com per exemple: pastanaga, tomàquet, dent de lleó, els espinacs, els espàrrecs i pebrots.

Vitamina C: redueix els símptomes i prevé la malaltia ja que té propietats antioxidants. Tots els cítrics (taronja, mandarina, kiwi, llima) aporten aquesta vitamina, així com la coliflor, espinacs, pomes, plàtans, melons, pinyes, pastanagues, l'api, les faves, raïm, mores, peres, la soja...

Àcid Fòlic: es troba les llegums, els cereals integrals (el pa no està inclòs), espàrrecs, espinacs, taronges, pa integral, faves, totes aquelles verdures de fulles verdes.

Zinc: les figues, api, albergínies, patates, cereals integrals, espàrrecs, entre d'altres. Les persones que tenen psoriasi no retenen aquest mineral, per això consumir aquests aliments ajudarà a prevenir i millorar aquesta malaltia.

Seleni: està en l'all, la civada, soja, pistatxos, espàrrecs, espinacs, nous (del Brasil), aquest mineral manté la pell amb elasticitat i retarda els efectes del pas del temps i el procés natural de l'oxidació.

Àcids grassos omega 3: el peix blau, les sardines, el salmó, tonyina, bacallà entre altres té aquest àcid. És recomanable el consum d'omega 3 pel fet que milloren la psoriasi i mantenen una pell saludable, té qualitats antiinflamatòries.

Disminuir o eliminar el consum de:

Llet, carns i greixos: el consum no moderat d'aquests aliments empitjoren la situació de les persones amb psoriasi. Per això les dietes baixes en greixos i consum diari i moderat de proteïnes ajudarà a millorar aquesta malaltia.

Alcohol: produeix picor i enrogiment, pel fet que té propietats vasodilatadores augmentant el torrent sanguini empitjorant els símptomes.

Espècies: no consumir perquè altera la circulació perifèrica, i pot portar conseqüències adverses.

Tabac: ha de ser eliminat per les persones amb psoriasi.








"Método Dukan: menos milagros y más sabiduría"



Actualment és el no va más, és la reina de les dietes, tothom parla d'ella, qui no l'ha fet, probablement té algun amic o amiga, o algun conegut que l'ha fet.... i sí, realment és efectiva.


En què consisteix?
 
 1. Fase d’atac: només aliments amb proteïnes. 

Comporta una ràpida pèrdua de pes, i es pot seguir durant 10 dies.
Durant aquesta fase no s'ingereixen Hidrats de Carboni, Grasses, Fruites i Verdures.
Els aliments permesos són la carn magra, peix, marisc, embotit, aus corral, ous, lactis i avena.
Se’n pot menjar sense límit ni freqüència, això sí! Només els permesos.
 

2. Fase de creuer: introducció de verdures
.
 
S’utilitzen els mateixos aliments que en la fase anterior, però afegint verdures i hortalisses (i no totes). 
Esta fase es segueix fins que la pèrdua de pes ens porte al pes desitjat.
Encara no formen part de la dieta el Hidrats de Carboni ni Grasses.  
 
 
3. Fase de consolidació: “dieta equilibrada”
 
Aquesta fase dura 10 dies per quilo perdut. Si per exemple hem perdut 10 quilos de pes,
s’haurà de realitzar durant 100 dies. Els aliments prohibits són: el pa, el formatge, patates, arròs i les fruites.



4. Fase d’estabilització: dieta normal
 
És la dieta que s’haurà de seguir per sempre, es basa en dos principis:
  • Triar un dia a la setmana com el dia de les proteïnes: només és consumiran aliments de la primera fase de la dieta.
  • Prendre 3 cullerades d’avena al dia (aporten fibra).




Està molt bé saber el funcionament de la dieta, però també hem de saber què comporta seguir-la.

També hem de tindre una cosa clara, i és que el nostre organisme no pot passar de tindre-ho tot a no tindre res, em refereixo a que no pot passar d’un dia per a l’altre,d’obtenir gran varietat d’aliments i de nutrients, a reduir la ingesta basant-se aquesta només en proteïnes.

He fet una taula amb els grups d’aliments i les funcions que tenen sobre el nostre organisme.



ALIMENTS

FUNCIONS

HIDRATS DE CARBONI


Pa, patates, pasta, arròs, cereals, llegums, verdures i fruites

o Energètica. Són la principal font d'energia en la dieta. La glucosa és el combustible principal de l'organisme.
o Estalviadora. Quan no es donen en prou quantitat, l'energia s'obté dels greixos o de les proteïnes.
o Reguladora de funcions gastrointestinals. La fibra té funcions molt diverses i específiques per al funcionament correcte del tub digestiu.

LÍPIDS


Origen animal (embotits, mantega, carns grasses, rovell de l’ou, lactis) i origen vegetal (oli d’oliva, gira-sol, soja, margarina i mantega vegetal).

o Energètica. Són la principal reserva d’energia.
o Estructural. Formen part de les membranes de les cèl·lules,  del teixit adipós i recobreixen i protegeixen els òrgans. 
o Vitamínica. Les vitamines liposolubles són de naturalesa lipídica (vitamines A, E, D i K). 
o Reguladora hormonal. Les hormones sexuals masculines i femenines se sintetitzen a partir del colesterol, regulen el metabolisme i les funcions de reproducció.

PROTEÏNES


Origen animal (carn, peix, ous, llet) i origen vegetal (llegums, cereals).

o Estructural. Els teixits corporals estan constituïts per proteïnes. 
o Reguladora. Les hormones s’encarreguen de la regulació dels processos metabòlics. 
o Defensiva. Les proteïnes formen els anticossos encarregats de la defensa de l’organisme davant d’infeccions. 
o Energètica. És poden utilitzar com a combustible, si els glúcids i greixos són insuficient en la dieta.

VITAMINES


Fruites i verdures

o Imprescindibles en els processos metabòlics de l’organisme.

MINERALS


Productes lactis, peix, ous, carn, cereals, llegums i vegetals.

o Imprescindibles en els processos metabòlics de l’organisme.

AIGUA

o Intervé en la formació dels teixits, regula la temperatura corporal i és el medi en el qual tenen lloc totes les reaccions químiques de l'organisme.




































Veureu que tots són importants i imprescindibles per al dia a dia, i que no podem prescindir de cap d’ells en la nostra dieta. Aquests són alguns dels signes i símptomes que es poden patir al seguir-la:
  • Pèrdua de massa muscular.
  • Augment dels nivells de colesterol
  • Efecte rebot: el propi Dukan ho menciona en els seus llibres com un inconvenient. Després d’una experiència de fortes privacions, el nostre organisme aprèn la lliçó i reacciona assimilant millor les calories.
  • És possible recuperar els quilos perduts en poc temps, inclús aconseguir un pes superior al d’abans del règim.
  • Els ronyons i el fetge es sotmeten a un treball esgotador per tal d’eliminar els residus produïts per les proteïnes.
  • El fetge produirà major quantitat de cossos cetònics, compostos químics que es produeixen quan es degraden els greixos. A partir de certs nivells, són tòxics per a les cèl•lules nervioses i acidifiquen la sang.
  • És un règim car ja que s’han de consumir (i comprar) grans quantitats de carn, peix i marisc.
  • Risc de cansament o esgotament degut a un consum de proteïnes exclusiu durant primera fasei exagerat durant les fases següents.
  • Fatiga provocada per una pèrdua de pes immediata.
  • Restrenyiment degut a la falta de fibra.
  • Aportació calòrica insuficient.

Les dietes miracle no existeixen

Un grup francès d’investigació i informació sobre nutrició, el CCM Benchmark, va fer una enquesta a 5.000 persones que havien seguit la dieta Dukan, i efectivament havien perdut pes, com ja he dit al principi, la dieta és molt efectiva... i este va ser el resultat de l’enquesta: 

  • En menys d’un any després d’haver començar la dieta Dukan, el 35% dels enquestats ja havia recuperat tot el pes perdut. 
  • Passat un any, el 48% havia tornat a guanyar els quilos que s’havia llevat. 
  • Passats 2 anys, el 64% dels enquestats havia recuperat el pes perdut. 
  • Tres anys després de Dukan, el 70% dels seus fidels tornava al seu pes habitual. 
  • Quatre anys després, el 80% dels enquestats pesava igual o més que abans de començar-ho. 

La finalitat d’una dieta a part de baixar de pes, és reeducar i canviar els hàbits alimentaris.
Ha de ser una dieta equilibrada amb gran varietat d’aliments, suficient per a les necessitats vitals de l’organisme, i sense allunyar-se molt de la rutina d’un mateix ni de la cultura de l’entorn... i recordeu! combineu-la amb exercici.


 


Com diu el refrany , “Lo barat surt car” ...  en este cas seria “Lo ràpid acaba sent lent”