diumenge, 13 de novembre de 2011

Moviment Slow


El moviment Slow neix a la Piazza di Spagna de Roma, l'any 1986 quan el periodista Carlo Petrini (fundador) és va trobar amb l'obertura d'un conegut establiment de menjar ràpid (McDonald’s) en la zona històrica de la capital italiana... i alguna cosa es va remoure en el seu interior. 

Va pensar que definitivament s'havien traspassat els límits de l'acceptable, i va entendre els perills que “volaven” sobre els hàbits alimentaris de la població. La resposta no es va fer esperar, fundant-se la llavor del moviment, Slow-Food (menjar lent). 

La idea era simple, protegir els productes estacionals, frescos i autòctons del “boom” del menjar ràpid, i defensar els interessos dels productes locals de forma sostenible, alertant dels perills evidents de l'explotació intensiva de la terra amb finalitats comercials. 




Slow-Food suposa donar la importància al plaer vinculat a l'aliment, aprenent a gaudir de la varietat de receptes i dels sabors, a reconèixer la varietat de llocs de producció i a respectar el ritme de les estacions. 

Slow-Food defèn la necessitat de l'educació del gust com a millor defensa contra la qualitat mediocre i els fraus, contra la "macdonaldització" dels nostres menjars, actua per salvaguardar la cuina local, les produccions tradicionals, les espècies vegetals i els animals en perill d'extinció; fomenta un nou model d'agricultura, menys intensiu i més net, fundat en els coneixements i el saber fer de les comunitats locals, és l'únic capaç d'oferir perspectives de desenvolupament fins i tot a les regions més pobres del planeta. 

Per això, Slow-Food és compromet a protegir els aliments, les matèries primeres, les tècniques de cultiu i de transformació heretades pels usos locals, en defensa de la diversitat d'espècies cultivades i salvatges; en la protecció de locals gastronòmics i de convivència que, pel seu valor històric, artístic o social, formen part del patrimoni de la cultura material. 

La filosofia del moviment, fundada en la defensa del plaer gastronòmic i en la recerca de ritmes vitals més lents i meditats, parteix de considerar el valor de l'alimentació per reflexionar sobre la qualitat de la vida, i en considerar el valor d'un aliment, tant si es tracta d'una varietat de fruita o d'un plat típic. 




Es va inventar primer la màquina i s’ha transformat en el nostre propi model de vida. La velocitat ens ha encadenat, tots som presa del mateix virus: la Fast-Life (vida ràpida), que altera els nostres hàbits, envaeix les nostres cases, i ens obliga a alimentar-nos amb el "Fast-Food" (menjar ràpid). 

S’ha de recuperar la seva saviesa i alliberar-nos de la velocitat. A aquells que confonen l'eficiència amb el frenesí, es proposa una vacuna amb una proporció adequada de plaers assegurats, subministrats de manera que proporcionen una satisfacció lenta i prolongada. Comença a la taula amb Slow-Food, amb ell redescobrim la riquesa i les aromes de la cuina local. Si la Fast-Life, en nom de la productivitat, ha modificat la nostra vida i amenaça l'ambient i el paisatge, Slow-Food n’és avui la resposta. 

La idea de consumir productes de la zona no és gens surrealista, fins fa pocs anys (i encara avui en molts pobles) s'han comprat i cuinat aliments de la terra. Estem parlant de la nostra salut, consumir productes propers és sinònim de salut. Els productes que es transporten en fred d’altres països, pateixen canvis de temperatura bruscos que trenquen la cadena de fred, de manera que perden gran part de les seves propietats. 

La veritable cultura està en el desenvolupament del gust i no en el seu empobriment. 
 
 
 
 
 
 
 













2 comentaris:

  1. Jo m'apunto al moviment Slow!amb el teu permís
    difundeixo una mica l'enllaç, que em sembla molt interesant l'article!

    ResponElimina
  2. Amb els bons productes que tenim ens hauríem d'apuntar tots.
    Tens el meu permís per compartir-lo, s'ha de donar a conèixer, a veure si la gent s'anima.

    ResponElimina