Test d’avaluació estat nutricional infantil

El test ràpid Kreceplus és un instrument senzill per al diagnòstic de l’estat nutricional i de l’estil de vida dels nens d’entre 4 a 14 anys.

Aquest test ens pot ajudar a prevenir l’aparició de malalties en l’edat adulta i, a que el seu desenvolupament, maduració i creixement siguin adequats.

Tens un fill/a d’aquesta edat? Vols saber si els seus hàbits alimentaris i l’activitat física són els correctes? Contesta sincerament aquestes senzilles preguntes i mira el resultat.

Amb la puntuació obtinguda podràs comprovar si el nivell nutricional i l’estil de vida del teu fill/a és molt baix, mitjà o alt.

Si el resultat del test és d’un nivell nutricional molt baix, pots ficar-te en contacte amb mi i junts solucionarem el problema. 

I recorda... la prevenció comença a la infància. 

Aspartam... què sabem d'ell?

Arrel d’un correu que em van enviar he decidit compartir amb tots vosaltres alguna informació i dades sobre aquest edulcorant. 

Segur que heu sentit parlar moltes vegades d’ell. Però sabeu exactament què és?

L’aspartam (E-951) és un edulcorant 200 vegades més dolç que el sucre. Es ven com un producte acalòric, “light”, baix en calories, però realment té la mateixa càrrega calòrica que el sucre 4 kcal/gr. 

Està compost per tres elements: àcid aspàrtic (40%), fenilalanina (50%) i metanol (10%).

Una mica d’història

L’any 1965 va ser descobert per la farmacèutica internacional G.D. Searl and Company.

L’any 1973 un equip mèdic va descobrir que el producte podia generar tumors cerebrals (segons proves que es van fer amb animals). Això va fer que l'Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) descartés la seva comercialització.

L’any 1974 va ser autoritzada per primera vegada la seva comercialització, però pocs mesos després aquesta autorització va ser suspesa, ja que els primers estudis no havien avaluat correctament si l'aspartam podia ser tòxic per al cervell i provocar tumors cerebrals.

L’any 1977 Donald Rumsfeld (amic de Ronald Reagan) entra a la presidència de G.D. Searl. Mentre tant, la FDA continuava negant la seva aprovació per a comercialitzar-lo.

L’any 1981 el president Ronald Reagan acomiada la Comissió de la FDA que no aprovava l'aspartam i integra al seu amic Donald Rumsfeld en la seva administració. En aquest moment va ser aprovada la llicència per a la venda de l’aspartam.

L’any 1985 l’empresa G.D. Searl va ser adquirida per la companyia química Monsanto (una de les empreses multinacionals líders en la contaminació planetària dels aliments transgènics i principal productor de l’herbicida Roundup)....


... fins avui, 39 anys després de la seva aprovació i d’infinitat d'estudis, continua havent controvèrsia entre els resultats dels efectes en la salut d'aquest edulcorant sintètic.

On el trobem?

Des de fa 39 anys es comercialitza com a edulcorant de taula (Natreen, Canderel o Nutrasweet...).

Diuen que és ideal com a edulcorant per a baixar de pes, que no provoca caries i que el poden prendre els diabètics.

Actualment el trobem a més de 6.000 productes del mercat, la majoria denominats “light”, “sense sucre” o “sugar free”. Ens venen un producte lliure de sucre però amb aspartam...

Forma part d'aliments com aigües amb sabors, gasoses dietètiques, dolços, postres, derivats lactis, xiclets, productes dietètics, salses de cuina, patates fregides envasades, edulcorants de taula, sucs en pols, tots els productes catalogats “sense sucre”, cereals, entre altres.

Recomanació personal d'edulcorants:

Per una banda tenim l’estèvia, és un edulcorant natural amb propietats saludables i no té calories.
Una altra opció és la mel, també amb propietats saludables però amb calories. Personalment a mi em compensen més les propietats que les calories.

Té cap efecte sobre la salut?

Durant les últimes dècades han hagut i continuen havent investigacions i denúncies sobre la innocuïtat de l’aspartam.

He buscat informació sobre les diferents investigacions que s’han realitzat, aquí us deixo alguns paràgrafs:

- “Tots els components d’aquest edulcorant pateixen un canvi químic quan estan a una temperatura determinada, transformant-se en ÀCID FÒRNIC, que arriba a ser letal en un moment i que va afectant a l’ésser humà amb una gran sèrie de trastorns”.
(H. J. Roberts, autor del llibre “La malaltia de l’aspartam, una epidèmia ignorada”)


- “Quan l’ingerim es descompon a les cèl·lules dels teixits alliberant formaldehid**, el qual s’enganxa a l’ADN i a les proteïnes provocant certs danys. Els defensors de l'aspartam diuen que el producte només deixa anar una mica de metanol, una quantitat tan petita que el teu organisme és capaç de metabolitzar. En l'estudi marquem radioactivament el metanol de l'aspartam i l’administrem a rates a dosis altes, en el límit de la ingesta recomanada per humans. En comptes de trencar-se el compost en l'intestí, com esperàvem, va anar a parar als teixits, on va deixar anar formaldehid que es va dipositar i acumular en quantitats molt petites directament a la retina, al fetge, al cervell ...” (Estudi iniciat l’any 1997 per Marià Alemany - Catedràtic de Nutrició i Bromatologia)


- “Un treball publicat a la revista Environmental Health Perspectives, editada pels Instituts Nacionals de la Salut dels EE.UU., torna a reobrir la polèmica de l'edulcorant aspartam. Els autors, un equip de la Fundació Ramazzini d'Oncologia, amb seu a Itàlia, afirmen que aquest edulcorant, que està present en nombrosos productes, és un potent agent cancerigen i que els nous resultats confirmen els seus estudis anteriors”.


Tot i que els fabricants continuen assegurant que l'edulcorant és segur, diversos estudis al llarg dels anys han demostrat que el seu consum està lligat a mals de cap, migranyes, marejos, osteoporosi, tumors, i fins i tot càncer.


**Utilitzat per a elaborar productes químics, materials per a la construcció, productes per al tractament de la fusta, la llar i per a embalsamar cadàvers, etc...



Adjunto l’enllaç del documental Què mengem? .... Interessant veure'l.

Nutrients oblidats : les vitamines

A més a més dels nutrients principals que constitueixen la nostra alimentació, els quals ens proporcionen l’energia suficient per dur a terme les funcions del nostre cos, existeixen les vitamines. Un grup de nutrients que no ens aporten energia però que són imprescindibles per al funcionament normal del nostre organisme.

Algunes definicions

“Substàncies químiques essencials per a sustentar les funcions normals de l’individu”.

“Substàncies orgàniques imprescindibles en els processos metabòlics que succeeixen en la nutrició dels éssers vius”.

“Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes”.

Com podeu comprovar en totes les definicions i com ja he dit al principi, les vitamines són imprescindibles. 

Anem a parlar una miqueta d’elles...

 

 Vit. A (retinol):

·       Augmenta la sensibilitat a la llum, facilitant la visió nocturna (sempre s'ha dit que van molt bé per a la vista).

·       Té un paper fonamental en la glàndula tiroides.

·       Intervé en el creixement i desenvolupament de l’esquelet.

·       Intervé en la regeneració d’algunes cèl·lules, augmentant la velocitat de cicatrització.

On la podem trobar: Bledes, pastanagues, espinacs, pollastre, julivert, endívia, escarola, ou...

  

Vit. B1 (tiamina):

·       Intervé en el metabolisme dels hidrats de carboni.

·       Influeix en la transmissió d’impulsos nerviosos entres les neurones.

·       L’alcoholisme provoca desnutrició crònica i destrueix aquesta vitamina.

·       L’hemodiàlisi també pot provocar la seva deficiència arrel d'una dieta innadecuada.

On la podem trobar: cereals integrals, llom de porc, carns en general, llenties, cigrons, mongeta tendra, pèsols, pa integral...

Vit. B2 (riboflavina):

·       Participa en el metabolisme de les proteïnes i hidrats de carboni.

·       Forma part de les reaccions de captació del iode per la glàndula tiroides.

·       Participa en els processos de creixement i desenvolupament d’alguns teixits.

            On la podem trobar: cereals integrals, plàtan, ametlla, xampinyó, ou, sardina, vegetals de fulla verda...

Vit. B3 (niacina):

·       Participa en el metabolisme dels greixos i hidrats de carboni.

·       Participa en el metabolisme pigmentari de la pell.

·       Provoca pel·lagra, és una malaltia produïda a conseqüència de seguir dietes monòtones durant un període llarg de temps.

On la podem trobar: cereals, pollastre, salmó, carn magra, avellanes, mongeta verda, llenties, cigrons, xampinyons...

Vit B6 (piridoxina):

·       Intervé en el metabolisme de les proteïnes (especialment al de l’aminoàcid triptòfan) i dels àcids grassos.

·       Influeix en el sistema nerviós.

On la podem trobar: cereals, sardines, nous, llenties, avellanes, carns, plàtan, llenguado, pollastre, arròs, espinacs...

Vit. B12 (cianocobalamina):

·       Intervé en el metabolisme de tots els principis immediats.

·       És antianèmica i afavoreix el creixement.

·       La manca d’aquesta vitamina en la dieta pot provocar alteracions digestives, neurològiques, falta de sensació de gana, debilitat...

On la podem trobar: sardines, musclos, cereals, carn, ous, llet, llegums, verdures, fruites, pa i fruits secs...

Vit. C (àcid ascòrbic):

·       Intervé en la síntesi del col·lagen, que és el constituent més important del teixit connectiu i de la substància que forma els ossos.

·       Actua en el metabolisme del ferro facilitant la seva absorció.

·       Estimula el sistema immunitari cel·lular protegint-nos de processos infecciosos com la grip.

On la podem trobar:  cítrics, maduixes, tomates, patates, cols, bledes, coliflor,  pimentons...

Vit. D (calciferol):

·       La trobem exclusivament en aliments d’origen animal.

·       Augmenta la capacitat d’absorció intestinal del calci.

·       Afavoreix la mineralització dels ossos.

·       La seva deficiència provoca raquitisme (en edat de creixement) i osteoporosi (en edat adulta).

On la podem trobar: ous, peix blau, aliments enriquits... i al sol!

Vit. E (tocoferol):

·       La trobem exclusivament en aliments d’origen vegetal.

·       Acció antioxidant que inhibeix l’oxidació cel·lular, evitant la producció de substàncies tòxiques.

·       Està relacionada amb el funcionament de les glàndules endocrines vinculades amb la reproducció.

·       Activitats metabòliques del sistema muscular i nerviós, com el creixement cel·lular.

On la podem trobar:  oli de gira-sol, avellanes, ametlles, col, cereals integrals, julivert,  tomata, pera...