dimecres, 29 de febrer de 2012

7 coses que hauries de saber sobre els canvis en el teu pes

Article extret del bloc Expericetia docet.

Un equip d'investigadors encapçalat per Kevin Hall de l’ Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, ha realitzat un anàlisi matemàtic del que suposa fer dieta en termes calòrics, incloent variables com l'estat de partida del subjecte (pes, proporció de greix / múscul ), i els canvis en el metabolisme que es produeixen per les variacions de la massa corporal. Hem pensat que en aquesta època en què molta gent decideix perdre pes podria ser bona idea recollir les conclusions de l'estudi, publicat a Lancet, en forma de llistat.

  • La resposta a l'excés de pes és molt simple: menjar menys i fer més exercici. Pot semblar una obvietat, però no sembla ser-ho tant a la vista de la proliferació de dietes miracle i suplements alimentaris. És un simple equilibri: el que entra menys el que surt, si entra més del que surt, t'engreixes.
  • El metabolisme varia segons es perd pes, de manera que el que et feia perdre quilos al principi pot ser que no ho faci de la mateixa manera després. Si una disminució en la ingesta de 500 (quilo) calories diàries et feia perdre mig quilo a la setmana, al cap de quatre mesos potser perds 100 grams.
  • El greix i el múscul responen de forma diferent als canvis en la dieta, de manera que una mateixa ingesta calòrica probablement tindrà efectes diferents en persones diferents.
  • El pes baixarà fins a arribar a un valor més o menys constant, sempre que es mantingui una dieta sana. És a dir, la pèrdua de pes no és lineal ni indefinida.
  • Guanyar pes és molt fàcil, només cal un petit excés de calories diari, i això es deu a un efecte exponencial. Efectivament, si guanyem una mica de pes necessitarem més calories per moure l'extra de greix, de manera que la dieta de manteniment puja amb el pes, i la gana ho fa en proporció.
  • El millor consell és no engreixar. És més difícil treure el greix acumulat que evitar que s'acumuli. Per exemple, un home de 23 anys de 1,70 m d'alçada i 70 kg hauria de menjar 2294 calories al dia per mantenir-se i ni una més.
  • Seguit per baixar de pes per etapes, amb fases d'estabilització. Si el mateix home d'abans pesés 110 kg hauria d'ingerir 3080 calories només per mantenir-se, de manera que, fent-ho senzill, necessitaria tallar d'arrel la ingesta de 786 calories de la seva ingesta diària si vol tornar als 70 kg. Si deixa de menjar una mica menys d'aquestes 786 calories perdrà una mica de pes, però la seva tendència serà a equilibrar la ingesta amb el nivell de manteniment del nou pes. Quan arribi a 90 kg només haurà de treure de la seva dieta 435 calories diàries, el que, en termes absoluts, és alguna cosa bastant més manejable. En qualsevol cas, això exigeix ​​una gran força de voluntat que, en cas d'existir, l'hauríem emprat en seguir el consell de no engreixar.




dilluns, 27 de febrer de 2012

Conseqüències d'una mala alimentació

A dia d'avui Espanya té un 45,2% de xiquets en excés de pes, dels quals un 26,1% pateix sobrepès i un 19,1% obesitat.

Espanya s'ha situat per davant dels EEUU en obesitat infantil, amb un 19% de xiquets obesos en aquest país davant del 16% dels nord-americans, un percentatge que triplica el de fa 30 anys.

Espanya té un 38,7% de la població adulta amb sobrepès i un 14,5% amb obesitat. Es preveu que el 2030 el 37% dels homes i el 33% de les dones espanyoles patiran la malaltia.

Aquests percentatges són alarmants, agafeu consciència i milloreu la vostra salut, cuideu l'alimentació i practiqueu esport. Millorant la salut esteu augmentant la qualitat i l'esperança de vida.

A continuació, us adjunto un pdf  on us nombro algunes de les conseqüències que poden patir els xiquets (i adults) que tenen una mala alimentació.



  

 

diumenge, 26 de febrer de 2012

Recuperant tradicions (Remeis naturals, part II)



Avui us presento la 2ª part del post Recuperant tradicions, gaudiu-la!




CUA DE CAVALL
Castellà: Cola de caballo
Nom científic: Equisetum arvense 
Principis actius: àcids silícics, saponòsids, flavonoides, carotenoides, alcaloides, aminoàcids, sals minerals de potassi, tiamines.



Ús tradicional: 
  • Bullint-la i prenent-la com una infusió s’utilitza amb una funció diürètica. Ja sigui per problemes de retenció de líquids, infeccions urinàries, pedres o arena als ronyons, problemes de pròstata gota o emissió d’orina escassa.
  • Prenent-la bullida també és bona per a la gent que té les ungles fràgils, la seva proporció d’àcids silícics fa que les enforteixi.
  • Important, no prolongar el consum durant molt de temps.





ESPÍGOL
Castellà: Lavanda
Nom científic: Lavandula angustifolia 
Principis actius: Olis essencials, derivats terpènics, tanins, saponines, àcids, cumarines.

 



Ús tradicional:
  • Amb infusió. Es bullen unes branquetes amb aigua i s’hi afegeix una miqueta de mel. Es pot utilitzar per remeiar les males digestions, els constipats, les angines, la tos i la grip. Se’n poden prendre 3 gots al dia.
  • Es bullent les flors amb aigua, i el líquid resultant s’aplica a la feria o cremada per a curar-la.
  • Important, no prolongar el consum durant molt de temps.





EUCALIPTUS
Castellà: Eucalipto  
Nom científic: Eucalyptus globulus  
Principis actius: Tanins, flavonoides, àcid el·làgic, àcids i compostos fenòlics, resines, olis essencials, àcid valierànic i butíric, principis amargs i cetones.


Ús tradicional:
  • Fent bafs. Escalfem aigua i fulles d’eucaliptus en un recipient. Quan comença a bullir, amb l’ajuda d’una tovallola, es respiren els vapors. És un bon expectorant per a quan estàs constipat.
  • Es bullen les fulles amb aigua, es cola i se’n prenen 3 gots al dia per a la tos i el catarro (no prendre més de 3 gots al dia).





JULIVERT
Castellà: Perejil
Nom científic: Petroselinum crispum
Principis actius: flavonoides, sals de ferro, calci, sodi, iode, potassi, magnesi, sobre, manganès, olis essencials, àcids grassos, vitamines A, B i C, fibra i folats.





Ús tradicional:
  • Infusió diürètica de julivert. Bullir fulles de julivert amb aigua, se’n poden prendre 2 gots al dia.
  • Per als dolors de la menstruació. Bullir les arrels amb aigua durant un quart d’hora, a continuació es cola. Prendre 1 tassa al dia.




LLORER
Castellà: Laurel
Nom científic:
Laurus nobilis
Principis actius: Grasses, tanins, olis essencials, principis amargs, alcohols i mucílags.

 


Ús tradicional:
  • Per a les males digestions i el gasos. Bullir fulles de llorer en aigua i prendre’n 4 gots al dia.
  • Per al mal de coll, torticoli i els polls. S’ompli un pot de vidre amb fulles de llorer, a continuació s’hi afegeix oli d’oliva. Es tapa i es deixa reposar 10 dies a sol i serena. Passats els 10 dies, es cola l’oli i ja es pot utilitzar.
  • Per a calmar la tos. Bullir 6 fulles de llorer, 3 cullerades de sucre, 2 pells de llima i mig litre d’aigua, es deixa reduir a la meitat a foc lent i ja es pot prendre.





MARIALLUÏSA
Castellà: Marialuisa o Hierba Luisa
Nom científic: Lippia triphylla
Principis actius: Olis essencials rics en: citral, linalol, cineol, terpineol, cariofilé, limoné. Furocumarines, verbenona, flavonoides.


Ús tradicional: 
  • Infusió per tractar els empatxos, vòmits, digestions pesades, gastritis, gastroenteritis, gasos, tos i també es pot utilitzar com a relaxant. Bullir les fulles de la planta amb aigua, un cop llest, afegir sucre o mel a la infusió. Se’n pot prendre un got després de cada menjada o quan ens troben en alguna de les situacions anteriors.






NESPRER
Castellà: Níspero
Nom científic: Mespilus germanica
Principis actius: Àcid acètic, crític i màlic, tanins, sicres, vitamina C, mucílags i matèries pèptiques.




Ús tradicional:
  • Per a baixar la pressió, es bull fulles agafades de l’arbre en aigua.
  • Per tallar la diarrea, bullir branques sense fulles en aigua i deixar reduir durant 10 minuts. Es cola, se’n pot prendre un got després de cada menjada.
  • Per a efectes diürètics i gota, bullir els fruits partits per la meitat amb aigua durant 10 minuts. Es cola, se’n poden prendre 2 gots al dia.






dijous, 16 de febrer de 2012

Recuperant tradicions (remeis naturals, part I)

 
La informació d’aquest post està extreta d’un llibre de remeis tradicionals, que recull antics coneixements, costums i tradicions que feien servir els nostres avantpassats amb plantes medicinals.

De totes les plantes que hi ha al llibre he triat les que podem trobar als nostres voltants. Us invito a que ho proveu i experimenteu.

Som afortunats per tenir totes aquestes plantes al nostre abast, plantes que podem utilitzar per curar malalties menors abans que es transformen en problemes majors.





ALBERGÍNIA 

Castellà: Berenjena
Nom científic: Solanum melongena
Principis actius: Vitamines, proteïnes, lípids, carbohidrats, grasses, fibra, potassi, magnesi, calci, fòsfor, solanina, alcaloides. 

Ús tradicional:
  • Amb l’albergínia es fa una cera que s’utilitza per a tractar els granets, furóncols, ferides amb pus i llavis tallats.
  • L’albergínia cuita és bona per reduir el colesterol, millorar la circulació sanguínia i baixa la tensió arterial. 
  • També s’utilitza en dietes hipocalòriques pel seu baix contingut calòric.




 
ALL 

Castellà: Ajo.
Nom científic: Allium sativum
Principis actius: Olis essencials, fructoses, adenosina, sals minerals, vitamina A, B i C, aminoàcids, fibra, proteïnes, àcid salicílic, flavonoides, minerals, greixos.


Ús tradicional:
  • Per al mal de queixals: Es bullen 3 alls xafats en aigua i es glopeja el líquid resultant.
  • Alls crus o cuits: es recomana menjar-ne en cas d’artrosi, lumbago, gota, tensió arterial alta, problemes de circulació sanguínia i males digestions. 
  • Per a les ferides, nafres i berrugues tallar un all per la meitat i aplicar-lo directament en la zona a tractar. 


ÀLOE VERA
 

Castellà: Aloe vera
Nom científic: Aloe vera
Principis actius: resines, mucílags, enzims digestius, àcids salicílic, aminoàcids, hormones, tanins, minerals, vitamines (A,C,E,B), àcids grassos, magnesi làctics, tiamines, olis essencials.

Ús tradicional:
  • S’extrau la gelatina que es troba dins de les fulles i es mescla amb suc de fruita. Se’n pot prendre un got al dia per a curar les nafres d’estómac i per a tenir un efecte laxant.
  • Aplicant directament la gelatina sobre la zona a tractar, ja sigui ferides, nafres, cremades, picades d’insectes, cremades del sol i granets.
  • Diluint la gelatina en aigua podem fer gàrgares per a curar les angines.
  • Untant la gelatina a una gassa i deixant-la a la nevera fins que s’endurisca una mica, la podem utilitzar com a desinflamatori aplicant-la sobre la zona inflamada.
  • Utilitzar fulles de com a mínim 3 anys.




ATZAVARA
 

Castellà: Agave
Nom científic: Agave americana
Principis actius: sucres, saponòsids, resines.


Ús tradicional: 
  • Ficar al forn dos trossos de fulla i després embolicats amb un drap es fiquen al pit. Això ens permetrà respirar millor.
  • Igual que la àloe vera, agafem la gelatina de l’interior de les fulles i l’apliquem damunt d’una llaga o ferida, té propietats desinfectants i cicatritzants.
  • Per a tractar el dolor muscular, es bull una fulla trossejada amb vinagre durant un quart d’hora, a continuació es cola i s’aplica sobre la zona a tractar.





BORRAINA 
Castellà: Borraja 
Nom científic: Borrago offinialis
Principis actius: nitrats, mucílags, flavonoides, alcaloides, tanins, minerals, àcid nicotínic, fibra, sucres, vitamina B, C, colina.


Ús tradicional:
  • Es bullen 2 fulles de borraina en un got d’aigua. Afegir una culleradeta de mel en el moment de prendre la infusió. Es recomana prendre un got després de cada àpat per a tenir l’efecte diürètic (no fer tractament prolongat).
  • Es bullen les flors de la planta amb la mida d’un got d’aigua. Feta la infusió, s’afegeix una culleradeta de mel. Es recomana prendre’n 4 tassetes al dia per a curar la tos, els constipats, les angines o faringitis.
  • Es bullen les fulles en aigua. Un cop bullides i en l’ajuda de gases s’aplica a la zona per a tractar grans, furóncols, herpes o cremades.





CEBA

Castellà: cebolla  
Nom científic: Allium cepa  
Principis actius: olis essencials, fructoses, flavonoides, pectines, queracetina, inulina, sucres, olis volàtils, provitamina A, vitamina E, B i C, minerals.


Ús tradicional:
  • Es macera durant mig dia una ceba tallada en quatre trossos amb mig litre d’aigua. Se’n prenen 2 gots al dia per a reduir el colesterol, la tensió i per millorar la circulació sanguínia.
  • Es talla una ceba a trossos petits, es posa en un pot de vidre, s’hi aboca aigua, es tanca i es deixa macerar durant un dia. Després, es filtra, s’hi afegeix suc de llimona i dues culleradetes de mel. Es recomana prendre’n 3 tasses en cas de grip, constipats, asma i faringitis.
  • Es talla una ceba per la meitat, se n’agafa una part i s’hi posa sal al mig. Es tapa amb paper d’alumini i es deixa macerar a la nevera. Al cap d’un parell de dies, s’observarà un suquet que és el que s’ha de posar a sobre de la berruga. És molt important ser constant i posar-s’ho cada dia, si no, no hi hauran resultats.
  • Es bull una ceba sencera amb la pell i es deixa reduir durant un quart d’hora. A continuació es filtra i s’hi afegeix mel. Això s’utilitza com a expectorant.
  • Es talla una ceba per la meitat i es deixa a l’habitació on estiga la persona que tinga tos. És un bon remei per deixar de tossir.




... continuarà