dijous, 16 de febrer de 2012

Recuperant tradicions (remeis naturals, part I)

 
La informació d’aquest post està extreta d’un llibre de remeis tradicionals, que recull antics coneixements, costums i tradicions que feien servir els nostres avantpassats amb plantes medicinals.

De totes les plantes que hi ha al llibre he triat les que podem trobar als nostres voltants. Us invito a que ho proveu i experimenteu.

Som afortunats per tenir totes aquestes plantes al nostre abast, plantes que podem utilitzar per curar malalties menors abans que es transformen en problemes majors.





ALBERGÍNIA 

Castellà: Berenjena
Nom científic: Solanum melongena
Principis actius: Vitamines, proteïnes, lípids, carbohidrats, grasses, fibra, potassi, magnesi, calci, fòsfor, solanina, alcaloides. 

Ús tradicional:
  • Amb l’albergínia es fa una cera que s’utilitza per a tractar els granets, furóncols, ferides amb pus i llavis tallats.
  • L’albergínia cuita és bona per reduir el colesterol, millorar la circulació sanguínia i baixa la tensió arterial. 
  • També s’utilitza en dietes hipocalòriques pel seu baix contingut calòric.




 
ALL 

Castellà: Ajo.
Nom científic: Allium sativum
Principis actius: Olis essencials, fructoses, adenosina, sals minerals, vitamina A, B i C, aminoàcids, fibra, proteïnes, àcid salicílic, flavonoides, minerals, greixos.


Ús tradicional:
  • Per al mal de queixals: Es bullen 3 alls xafats en aigua i es glopeja el líquid resultant.
  • Alls crus o cuits: es recomana menjar-ne en cas d’artrosi, lumbago, gota, tensió arterial alta, problemes de circulació sanguínia i males digestions. 
  • Per a les ferides, nafres i berrugues tallar un all per la meitat i aplicar-lo directament en la zona a tractar. 


ÀLOE VERA
 

Castellà: Aloe vera
Nom científic: Aloe vera
Principis actius: resines, mucílags, enzims digestius, àcids salicílic, aminoàcids, hormones, tanins, minerals, vitamines (A,C,E,B), àcids grassos, magnesi làctics, tiamines, olis essencials.

Ús tradicional:
  • S’extrau la gelatina que es troba dins de les fulles i es mescla amb suc de fruita. Se’n pot prendre un got al dia per a curar les nafres d’estómac i per a tenir un efecte laxant.
  • Aplicant directament la gelatina sobre la zona a tractar, ja sigui ferides, nafres, cremades, picades d’insectes, cremades del sol i granets.
  • Diluint la gelatina en aigua podem fer gàrgares per a curar les angines.
  • Untant la gelatina a una gassa i deixant-la a la nevera fins que s’endurisca una mica, la podem utilitzar com a desinflamatori aplicant-la sobre la zona inflamada.
  • Utilitzar fulles de com a mínim 3 anys.




ATZAVARA
 

Castellà: Agave
Nom científic: Agave americana
Principis actius: sucres, saponòsids, resines.


Ús tradicional: 
  • Ficar al forn dos trossos de fulla i després embolicats amb un drap es fiquen al pit. Això ens permetrà respirar millor.
  • Igual que la àloe vera, agafem la gelatina de l’interior de les fulles i l’apliquem damunt d’una llaga o ferida, té propietats desinfectants i cicatritzants.
  • Per a tractar el dolor muscular, es bull una fulla trossejada amb vinagre durant un quart d’hora, a continuació es cola i s’aplica sobre la zona a tractar.





BORRAINA 
Castellà: Borraja 
Nom científic: Borrago offinialis
Principis actius: nitrats, mucílags, flavonoides, alcaloides, tanins, minerals, àcid nicotínic, fibra, sucres, vitamina B, C, colina.


Ús tradicional:
  • Es bullen 2 fulles de borraina en un got d’aigua. Afegir una culleradeta de mel en el moment de prendre la infusió. Es recomana prendre un got després de cada àpat per a tenir l’efecte diürètic (no fer tractament prolongat).
  • Es bullen les flors de la planta amb la mida d’un got d’aigua. Feta la infusió, s’afegeix una culleradeta de mel. Es recomana prendre’n 4 tassetes al dia per a curar la tos, els constipats, les angines o faringitis.
  • Es bullen les fulles en aigua. Un cop bullides i en l’ajuda de gases s’aplica a la zona per a tractar grans, furóncols, herpes o cremades.





CEBA

Castellà: cebolla  
Nom científic: Allium cepa  
Principis actius: olis essencials, fructoses, flavonoides, pectines, queracetina, inulina, sucres, olis volàtils, provitamina A, vitamina E, B i C, minerals.


Ús tradicional:
  • Es macera durant mig dia una ceba tallada en quatre trossos amb mig litre d’aigua. Se’n prenen 2 gots al dia per a reduir el colesterol, la tensió i per millorar la circulació sanguínia.
  • Es talla una ceba a trossos petits, es posa en un pot de vidre, s’hi aboca aigua, es tanca i es deixa macerar durant un dia. Després, es filtra, s’hi afegeix suc de llimona i dues culleradetes de mel. Es recomana prendre’n 3 tasses en cas de grip, constipats, asma i faringitis.
  • Es talla una ceba per la meitat, se n’agafa una part i s’hi posa sal al mig. Es tapa amb paper d’alumini i es deixa macerar a la nevera. Al cap d’un parell de dies, s’observarà un suquet que és el que s’ha de posar a sobre de la berruga. És molt important ser constant i posar-s’ho cada dia, si no, no hi hauran resultats.
  • Es bull una ceba sencera amb la pell i es deixa reduir durant un quart d’hora. A continuació es filtra i s’hi afegeix mel. Això s’utilitza com a expectorant.
  • Es talla una ceba per la meitat i es deixa a l’habitació on estiga la persona que tinga tos. És un bon remei per deixar de tossir.




... continuarà

2 comentaris:

  1. Molt interesant i bo de saber.. i mes en els costipats que em agafat.
    Imma, el te verd perfecte!!!...jajaja

    ResponElimina
  2. Pos encara n'hi ha més!! però ho estic fent per parts, si no serà massa llarg.
    Guai que el té verd t'estiga anant bé.
    Estem en contacte!

    ResponElimina