Saps que és el colesterol? Quin és el bo i quin és el dolent?... Quins són els nivells normals?... Saps com pots prevenir-lo?... I per últim, saps quines són les seves conseqüències?
Quantes vegades t’has fet aquestes preguntes?... Continua llegint i trobaràs les respostes.
El colesterol és una substància natural greixosa que es troba en totes les cèl·lules del nostre cos, el qual és imprescindible per al funcionament normal de l'organisme.
El cos necessita una determinada quantitat de colesterol per a treballar correctament, i el fetge és l’encarregat de produir-ne la major part. La resta, l’introduïm a través de la dieta.
Per a ser més exactes, el fetge produeix el 75% del colesterol que el nostre cos necessita, i el 25% restant l’han d’aportar els aliments.
Classificació nivells de colesterol:
Normal
|
Normal-Alt
|
Alt
| |
Colesterol total
|
< 200
|
200-240
|
> 240
|
LDL-colesterol
|
< 100
|
100-130
|
> 130
|
HDL-colesterol
|
> 55 dones
> 45 homes
|
50-55 dones
40-45 homes
|
< 50 dones
< 40 homes
|
Quin és quin?
Sempre hem sentit parlar del colesterol bo i dolent, però quin és quin? No existeixen dos tipus diferents de colesterol, de colesterol només n’hi ha un.
El que fa que sigui bo o dolent són les lipoproteïnes, que són unes molècules a les quals s’adhereix el colesterol per viatjar pel torrent sanguini. Estan formades per fosfolípids, colesterol i proteïnes, i la seva composició fa que siguin més o menys beneficioses.
Les classifiquem en 2:
- LDL (“colesterol dolent”): són les encarregades de transportar pel torrent sanguini el colesterol nou des del fetge fins a les cèl·lules. Un excés d’aquest fa que s’acumuli a les parets arterials provocant lesions. El 50% de la massa de les lipoproteïnes LDL és colesterol.
- HDL (“colesterol bo”): són les encarregades de recollir l’excés de colesterol i transportar-lo de nou al fetge per a ser emmagatzemat o eliminat. El 50% de la massa de les lipoproteïnes HDL són proteïnes.
Quines són les conseqüències d’aquest excés?
Un excés de l'LDL fa que aquest s’acumuli a les parets de les artèries coronàries formant una placa de greix, coneguda com placa d’ateroma. A conseqüència d’això els vasos sanguinis que irriguen el cor es bloquegen, disminuint la quantitat de sang aportada al cor i la conseqüent manca d’oxigen, provocant un infart de miocardi.
Les plaques d’ateroma a més a més de les coronàries també poden obstruir arteries a diferents parts del cos, com a les cames (malaltia vascular perifèrica) i al cervell (ictus, embòlia).
La causa fonamental d’aquests síndromes és l’aterosclerosi, que la podem definir con una reacció inflamatòria i proliferativa a les lesions de la paret arterial.
Factors de risc de l'aterosclerosi:
- Edat i sexe.
- Història familiar en parents de primer grau amb malaltia vascular prematura.
- Tabaquisme: La nicotina i altres substàncies del tabac tenen un efecte tòxic directe sobre la paret de les artèries, provocant una resposta inflamatòria.
- Obesitat.
- Hipertensió arterial.
- Diabetis mellitus.
- Elevació del colesterol total.
- Descens del HDL.
- Vida sedentària. L’exercici físic ajuda a disminuir la resposta inflamatòria en la paret de les artèries.
Parlem de prevenció, parlem d’alimentació.
Per al tractament del colesterol els pilars més importants són l’alimentació i l’exercici físic. Aquesta relació ha estat estudiada i establerta, i cada vegada amb noves evidències.
Les pautes alimentàries per a prevenir-la no són més que les recomanacions proposades per a la població sana, i que lamentablement estan molt lluny del patró alimentari de la població actual.
El primer que s’ha de fer és reduir la quantitat de greixos saturats i augmentar la dels greixos insaturats.
És molt important mantenir aquest equilibri, ja que si només reduïm els saturats i no augmentem els insaturats baixaran els nivells tan del colesterol bo (HDL) con del dolent (LDL). És a dir, per a mantenir uns bons nivells de colesterol bo (HDL) hem d’augmentar les grasses insaturades.
Greixos saturats:
(La ingesta de greixos saturats inhibeix l'activitat dels receptors hepàtics dels LDL, elevant així els nivells d’aquests en sang).
- Tots els greixos d´origen animal: cansalada, mantega, carn de boví, de xai, de porc, embotits, salsitxes, botifarres, carn picada, ous...
- Derivats làctics: llet sencera, nata, formatges secs, salses...
- Menjars preparats, conserves, brioixeria, pastisseria, mantega, dolços, Snack...
Greixos insaturats:
· Poliinsaturats:
- Poliinsaturats omega-3:
o Peix blau: sardina, tonyina, salmó, bacallà, arengada, anxoves, cavalla...
o Fruits secs: Nous
o Llavors de soja, de lli i els seus olis.
- Poliinsaturats omega-6:
o Nous, llavors de gira-sol, germen de blat, sèsam, soja, blat de moro i els seus olis...
· Monoinsaturats: Oli d’oliva, alvocat, nous, avellanes, ametlles, anacards...
Es recomana consumir:
- Llegums, fruites, verdures i hortalisses fresques, pasta, pa i arròs integral, etc...
- Llet i productes làctics descremats.
- Infusions, begudes baixes en calories. Beure com a mínim 1,5 l/dia.
Pel que fa a l’exercici físic, practicar una activitat física regular adequada a l’edat ajuda reduir els nivells del “colesterol dolent” i també ens ajuda a mantenir en forma l’aparell cardiocirculatori. Mou-te i cuida’t!
