Ensenya'm a créixer

Ensenyar a menjar és ensenyar a créixer (FESNAD)

"Aquesta entrada participa a la 1ª Edició del Carnaval de Nutrició"

Vull començar aquest post comentant una "anècdota" que em va passar la setmana passada.
Estava a la consulta visitant a una pacient que anava acompanyada de la seva néta ... Vaig començar a explicar-li la nova dieta que li havia preparat i quan anava pel 2on. dia la xiqueta diu: quins plats més bons! què bo està tot! I un cop més em vaig preguntar ... què els donen de menjar als xiquets??

"L'excés de pes en la població infantil espanyola afecta el 45,2% dels xiquets amb edats compreses des dels 6 fins als 9 anys, la qual cosa suposa un important problema de salut pública. (Conclusió de l'estudi ALADINO, realitzat per l'Agència de Seguretat Alimentària i Nutrició - AESAN) "

Els números són escandalosos, i només amb una xifra ens podem fer una idea del que mengen.
Què ens passa pel cap?? Un xiquet amb excés de pes ha de ser tractat des del seu diagnòstic, i no esperar a que pegui l'estirada. S'han de modificar els hàbits, ja que ells amb l’estirada no canvien.

 Gustos i tendències

Els temps han canviat, i amb ells també ho han fet els hàbits saludables. S'ha passat de tenir cert respecte als aliments i al moment del menjar, a menjar qualsevol cosa al sofà, sense horaris i veient la televisió. Sense deixar de banda l'augment d'estil de vida sedentari.

Se li ha de donar la mateixa importància a l'acte de menjar que a la qualitat dels aliments. Aquestes són dues costums en què s'han de familiaritzar els més menuts, se'ls ha d'ensenyar a respectar i gaudir de la taula i del menjar.

Si ens donem la volta i mirem 30 anys enrere obtindrem alguna resposta a la pregunta que em vaig fer. Què esmorzàvem? què berenàvem? ... Són 2 punts importants en els que ara es falla.
Els entrepans s'han convertit en “bolleria industrial”, la fruita natural en sucs amb mil i un ingredients ... i n’hi ha vegades que ni això.

En l'actualitat hi ha un abús de consum de begudes ensucrades, “bolleria industrial”, llaminadures, menjar ràpid, fregits, embotits, etc. A continuació us mostro el consum d'algun d'ells extret de l'Estudi enKid.

• El consum de fruita es redueix a 1,87 racions/dia davant les 3 racions/dia que es recomana.
• El 96,4% dels xiquets enquestats consumeix 7 racions de galetes, "pastissets" i pastisseria industrial a la setmana, 1 ració/dia.
• El 88,2% consumeix 2,7 racions/dia d'aperitius salats.
• El 99,4% consumeix 4 racions/dia de dolços i llaminadures.
• El 92,6% consumeix diàriament refrescos ensucrats i sucs. El consum de l'aigua i la llet ha disminuït considerablement.

Tots aquests "aliments" ens aporten una alta densitat energètica i pocs nutrients, que si no es controla el seu consum té com a resultat un 45,2% de població infantil i juvenil amb excés de pes.

Podeu comparar les racions de consum de l'Estudi enKid amb les de la piràmide nutricional. Hi ha alguna cosa que no quadra, no? S'ha de tenir clar que no hi ha aliments "dolents", sinó freqüències de consum inadequades. Les quantitats s'han d'adaptar a l'edat i desenvolupament, i oblidar-se del "menja que has de créixer!".

La dieta ideal es basa en l'equilibri, i realitzant les 5 preses diàries que són esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar.

Importància de l'educació nutricional

L'educació nutricional comença amb la lactància materna, i poc a poc es van establint uns hàbits i costums que seran els que utilitzaran en l'edat adulta.
Els menuts observen el que fem, i sovint imiten fent el que un fa. Som el seu primer model a seguir, i per això s'ha de predicar amb l'exemple i cuidar l'alimentació dels adults a casa.

"El consum espanyol de menjar preparat en els últims 20 anys ha augmentat un 350% segons indica el MAGRAMA (Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)."

L'alimentació té una gran conseqüència en el creixement i desenvolupament, així com també en la prevenció de diferents malalties que poden aparèixer en edat adulta com diabetis, hipertensió, obesitat, colesterol, etc. Sí, en l'actualitat hi ha xiquets que les pateixen.

A aquesta edat és més fàcil prevenir que modificar. Pel fet de canviar-li els hàbits a un nen no l’estàs sacrificant, simplement l’estàs ajudant perquè en un futur no tingui problemes de salut.