Recuperant tradicions (remeis naturals, part I)

 

La informació d’aquest post està extreta d’un llibre de remeis tradicionals, que recull antics coneixements, costums i tradicions que feien servir els nostres avantpassats amb plantes medicinals.

De totes les plantes que hi ha al llibre he triat les que podem trobar als nostres voltants. Us invito a que ho proveu i experimenteu.

Som afortunats per tenir totes aquestes plantes al nostre abast, plantes que podem utilitzar per curar malalties menors abans que es transformen en problemes majors.

ALBERGÍNIA 

Castellà: Berenjena

Nom científic: Solanum melongena
Principis actius: Vitamines, proteïnes, lípids, carbohidrats, grasses, fibra, potassi, magnesi, calci, fòsfor, solanina, alcaloides. 

Ús tradicional:

• Amb l’albergínia es fa una cera que s’utilitza per a tractar els granets, furóncols, ferides amb pus i llavis tallats.

• L’albergínia cuita és bona per reduir el colesterol, millorar la circulació sanguínia i baixa la tensió arterial. 

• També s’utilitza en dietes hipocalòriques pel seu baix contingut calòric.

 

ALL 

Castellà: Ajo.

Nom científic: Allium sativum

Principis actius: Olis essencials, fructoses, adenosina, sals minerals, vitamina A, B i C, aminoàcids, fibra, proteïnes, àcid salicílic, flavonoides, minerals, greixos.

Ús tradicional:

• Per al mal de queixals: Es bullen 3 alls xafats en aigua i es glopeja el líquid resultant.

• Alls crus o cuits: es recomana menjar-ne en cas d’artrosi, lumbago, gota, tensió arterial alta, problemes de circulació sanguínia i males digestions. 

• Per a les ferides, nafres i berrugues tallar un all per la meitat i aplicar-lo directament en la zona a tractar. 

ÀLOE VERA 

Castellà: Aloe vera

Nom científic: Aloe vera

Principis actius: resines, mucílags, enzims digestius, àcids salicílic, aminoàcids, hormones, tanins, minerals, vitamines (A,C,E,B), àcids grassos, magnesi làctics, tiamines, olis essencials.

Ús tradicional:

• S’extrau la gelatina que es troba dins de les fulles i es mescla amb suc de fruita. Se’n pot prendre un got al dia per a curar les nafres d’estómac i per a tenir un efecte laxant.

• Aplicant directament la gelatina sobre la zona a tractar, ja sigui ferides, nafres, cremades, picades d’insectes, cremades del sol i granets.

• Diluint la gelatina en aigua podem fer gàrgares per a curar les angines.

• Untant la gelatina a una gassa i deixant-la a la nevera fins que s’endurisca una mica, la podem utilitzar com a desinflamatori aplicant-la sobre la zona inflamada.

• Utilitzar fulles de com a mínim 3 anys.

ATZAVARA 

Castellà: Agave

Nom científic: Agave americana

Principis actius: sucres, saponòsids, resines.

Ús tradicional: 

• Ficar al forn dos trossos de fulla i després embolicats amb un drap es fiquen al pit. Això ens permetrà respirar millor.

• Igual que la àloe vera, agafem la gelatina de l’interior de les fulles i l’apliquem damunt d’una llaga o ferida, té propietats desinfectants i cicatritzants.

• Per a tractar el dolor muscular, es bull una fulla trossejada amb vinagre durant un quart d’hora, a continuació es cola i s’aplica sobre la zona a tractar.
  

BORRAINA 

Castellà: Borraja 
Nom científic: Borrago offinialis

Principis actius: nitrats, mucílags, flavonoides, alcaloides, tanins, minerals, àcid nicotínic, fibra, sucres, vitamina B, C, colina.

Ús tradicional:

• Es bullen 2 fulles de borraina en un got d’aigua. Afegir una culleradeta de mel en el moment de prendre la infusió. Es recomana prendre un got després de cada àpat per a tenir l’efecte diürètic (no fer tractament prolongat).

• Es bullen les flors de la planta amb la mida d’un got d’aigua. Feta la infusió, s’afegeix una culleradeta de mel. Es recomana prendre’n 4 tassetes al dia per a curar la tos, els constipats, les angines o faringitis.

• Es bullen les fulles en aigua. Un cop bullides i en l’ajuda de gases s’aplica a la zona per a tractar grans, furóncols, herpes o cremades.

CEBA

Castellà: cebolla  

Nom científic: Allium cepa  

Principis actius: olis essencials, fructoses, flavonoides, pectines, queracetina, inulina, sucres, olis volàtils, provitamina A, vitamina E, B i C, minerals.

Ús tradicional:

• Es macera durant mig dia una ceba tallada en quatre trossos amb mig litre d’aigua. Se’n prenen 2 gots al dia per a reduir el colesterol, la tensió i per millorar la circulació sanguínia.

• Es talla una ceba a trossos petits, es posa en un pot de vidre, s’hi aboca aigua, es tanca i es deixa macerar durant un dia. Després, es filtra, s’hi afegeix suc de llimona i dues culleradetes de mel. Es recomana prendre’n 3 tasses en cas de grip, constipats, asma i faringitis.

• Es talla una ceba per la meitat, se n’agafa una part i s’hi posa sal al mig. Es tapa amb paper d’alumini i es deixa macerar a la nevera. Al cap d’un parell de dies, s’observarà un suquet que és el que s’ha de posar a sobre de la berruga. És molt important ser constant i posar-s’ho cada dia, si no, no hi hauran resultats.

• Es bull una ceba sencera amb la pell i es deixa reduir durant un quart d’hora. A continuació es filtra i s’hi afegeix mel. Això s’utilitza com a expectorant.

• Es talla una ceba per la meitat i es deixa a l’habitació on estiga la persona que tinga tos. És un bon remei per deixar de tossir.

... continuarà