Malaltia celíaca

La malaltia celíaca és una enteropatia (malaltia de l’intestí)

caracteritzada per una atrofia de les vellositats intestinals,

provocant un defecte en l’absorció de nutrients

(glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i minerals).

Aquesta atrofia és deguda per una intolerància al gluten, més exactament la gliadina (petita fracció del gluten). El gluten és una proteïna que trobem al blat, ordi, civada i sègol. 

L’origen d’aquesta enteropatia és desconegut, però n’hi ha 2 factors involucrats: la predisposició genètica i el sistema immunitari.

Quan una persona amb predisposició genètica ingereix un aliment que conté gluten, el cos reacciona amb una resposta autoimmunitària inadequada mediada pels Limfòcits T.

Com ja he comentat abans, aquesta reacció provoca una atròfia i aplanament de les vellositats, disminuint d’aquesta manera l’àrea d’absorció dels nutrients.

Hi ha dos tipus de manifestacions en la malaltia celíaca:

o Símptomes gastrointestinals en adults:

           o Diarrea crònica.
           o Estrenyiment crònic.
           o Pèrdua de pes.
           o Distensió abdominal.
           o Disminució en l’absorció de vitamines i minerals.

o Símptomes gastrointestinals en xiquets:

           o Trastorns del desenvolupament i creixement (retard), pèrdua de pes, desplaçament del percentil de pes o d'alçada.
           o Vòmits
           o Diarrea
           o Dolor abdominal recurrent 

           o Emaciació muscular
           o Intestí irritable
           o Manca de proteïnes.
           o Caràcter irritable.

o Símptomes NO gastrointestinals en adults i xiquets: 

           o Anèmia (falta de ferro).
           o Pèrdua massa òssia (falta de calci).
           o Deficiència d’àcid fòlic.
           o Debilitat muscular (falta de potassi i aigua).

El tractament per a la malaltia celíaca és una dieta estricta lliure de gluten.

A la dieta lliure de gluten s'eviten blat, ordi i sègol.

La civada no és tòxica en> 95% dels pacients, però hi ha un petit subgrup (<5%) per a qui la civada no és segura.

El pacient s’haurà de fer una analítica per comprovar els nivells de ferro i àcid fòlic. S’aconsella sempre ingerir aliments rics amb aquests nutrients. En cas de que els nivells siguin molt baixos administrar suplements per una ràpida recuperació. Administrar suplements de vitamina D i calci, en cas de partir osteoporosis.

La majoria dels pacients tenen una ràpida resposta clínica a una dieta lliure de gluten (dins de les 2 setmanes), encara que la taxa de resposta varia. 

Aliments amb gluten	Aliments dubtosos de gluten	Aliments lliures de gluten
Pa i farines de blat, sègol, ordi i civada. Brioixos, pastes italianes, pastes de sopa, galetes, pa de pessic, magdalenes i pastisseria en general.	Xarcuteria en general (mortadel · la, salsitxes, pastissos de pernil o carn). Formatge fos, formatge en làmines, altres formatges sense marques de garantia.	Llet i derivats lactis (formatge, mantega, mató, nata). Carn, peix i marisc fresc. Ous. Fruites
Sèmola de blat.	Patés i conserves.	Sucre i mel.
Productes manufacturats que en la seva composició entrin qualsevol de farines citades i, en general, qualsevol aliment preparat o manufacturat si el comerciant no específica que no conté gluten.	Dolços i caramels. Torró, massapà. Cafè i te instantanis.	Verdures, hortalisses i llegums (fesols, veces, llenties, soja). Arròs, blat de moro i tapioca (farina i midó). Oli Margarina
Aliments amb malt. Xocolates (excepte si hi ha declaració expressa del comerciant).		Sal, vinagre, pebre, llevats sense gluten, colorants.
Infusions i begudes preparats amb cereals: malt, cervesa, aigua d'ordi.		Cafè i te naturals (no instantanis), herbes aromàtiques (camamilla, poliol, marialluïsa).

 

Per a saber més d’aquesta malaltia podeu consultar aquests enllaços:

Associació de Celíacs de Catalunya

Associació Valenciana de Celíacs

Associació Espanyola de Celíacs

 

7 coses que hauries de saber sobre els canvis en el teu pes

Article extret del bloc Expericetia docet.

Un equip d'investigadors encapçalat per Kevin Hall de l’ Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, ha realitzat un anàlisi matemàtic del que suposa fer dieta en termes calòrics, incloent variables com l'estat de partida del subjecte (pes, proporció de greix / múscul ), i els canvis en el metabolisme que es produeixen per les variacions de la massa corporal. Hem pensat que en aquesta època en què molta gent decideix perdre pes podria ser bona idea recollir les conclusions de l'estudi, publicat a Lancet, en forma de llistat.

• La resposta a l'excés de pes és molt simple: menjar menys i fer més exercici. Pot semblar una obvietat, però no sembla ser-ho tant a la vista de la proliferació de dietes miracle i suplements alimentaris. És un simple equilibri: el que entra menys el que surt, si entra més del que surt, t'engreixes.

• El metabolisme varia segons es perd pes, de manera que el que et feia perdre quilos al principi pot ser que no ho faci de la mateixa manera després. Si una disminució en la ingesta de 500 (quilo) calories diàries et feia perdre mig quilo a la setmana, al cap de quatre mesos potser perds 100 grams.

• El greix i el múscul responen de forma diferent als canvis en la dieta, de manera que una mateixa ingesta calòrica probablement tindrà efectes diferents en persones diferents.

• El pes baixarà fins a arribar a un valor més o menys constant, sempre que es mantingui una dieta sana. És a dir, la pèrdua de pes no és lineal ni indefinida.

• Guanyar pes és molt fàcil, només cal un petit excés de calories diari, i això es deu a un efecte exponencial. Efectivament, si guanyem una mica de pes necessitarem més calories per moure l'extra de greix, de manera que la dieta de manteniment puja amb el pes, i la gana ho fa en proporció.

• El millor consell és no engreixar. És més difícil treure el greix acumulat que evitar que s'acumuli. Per exemple, un home de 23 anys de 1,70 m d'alçada i 70 kg hauria de menjar 2294 calories al dia per mantenir-se i ni una més.

• Seguit per baixar de pes per etapes, amb fases d'estabilització. Si el mateix home d'abans pesés 110 kg hauria d'ingerir 3080 calories només per mantenir-se, de manera que, fent-ho senzill, necessitaria tallar d'arrel la ingesta de 786 calories de la seva ingesta diària si vol tornar als 70 kg. Si deixa de menjar una mica menys d'aquestes 786 calories perdrà una mica de pes, però la seva tendència serà a equilibrar la ingesta amb el nivell de manteniment del nou pes. Quan arribi a 90 kg només haurà de treure de la seva dieta 435 calories diàries, el que, en termes absoluts, és alguna cosa bastant més manejable. En qualsevol cas, això exigeix ​​una gran força de voluntat que, en cas d'existir, l'hauríem emprat en seguir el consell de no engreixar.