7 coses que hauries de saber sobre els canvis en el teu pes

Article extret del bloc Expericetia docet.

Un equip d'investigadors encapçalat per Kevin Hall de l’ Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, ha realitzat un anàlisi matemàtic del que suposa fer dieta en termes calòrics, incloent variables com l'estat de partida del subjecte (pes, proporció de greix / múscul ), i els canvis en el metabolisme que es produeixen per les variacions de la massa corporal. Hem pensat que en aquesta època en què molta gent decideix perdre pes podria ser bona idea recollir les conclusions de l'estudi, publicat a Lancet, en forma de llistat.

• La resposta a l'excés de pes és molt simple: menjar menys i fer més exercici. Pot semblar una obvietat, però no sembla ser-ho tant a la vista de la proliferació de dietes miracle i suplements alimentaris. És un simple equilibri: el que entra menys el que surt, si entra més del que surt, t'engreixes.

• El metabolisme varia segons es perd pes, de manera que el que et feia perdre quilos al principi pot ser que no ho faci de la mateixa manera després. Si una disminució en la ingesta de 500 (quilo) calories diàries et feia perdre mig quilo a la setmana, al cap de quatre mesos potser perds 100 grams.

• El greix i el múscul responen de forma diferent als canvis en la dieta, de manera que una mateixa ingesta calòrica probablement tindrà efectes diferents en persones diferents.

• El pes baixarà fins a arribar a un valor més o menys constant, sempre que es mantingui una dieta sana. És a dir, la pèrdua de pes no és lineal ni indefinida.

• Guanyar pes és molt fàcil, només cal un petit excés de calories diari, i això es deu a un efecte exponencial. Efectivament, si guanyem una mica de pes necessitarem més calories per moure l'extra de greix, de manera que la dieta de manteniment puja amb el pes, i la gana ho fa en proporció.

• El millor consell és no engreixar. És més difícil treure el greix acumulat que evitar que s'acumuli. Per exemple, un home de 23 anys de 1,70 m d'alçada i 70 kg hauria de menjar 2294 calories al dia per mantenir-se i ni una més.

• Seguit per baixar de pes per etapes, amb fases d'estabilització. Si el mateix home d'abans pesés 110 kg hauria d'ingerir 3080 calories només per mantenir-se, de manera que, fent-ho senzill, necessitaria tallar d'arrel la ingesta de 786 calories de la seva ingesta diària si vol tornar als 70 kg. Si deixa de menjar una mica menys d'aquestes 786 calories perdrà una mica de pes, però la seva tendència serà a equilibrar la ingesta amb el nivell de manteniment del nou pes. Quan arribi a 90 kg només haurà de treure de la seva dieta 435 calories diàries, el que, en termes absoluts, és alguna cosa bastant més manejable. En qualsevol cas, això exigeix ​​una gran força de voluntat que, en cas d'existir, l'hauríem emprat en seguir el consell de no engreixar.

Conseqüències d'una mala alimentació

A dia d'avui Espanya té un 45,2% de xiquets en excés de pes, dels quals un 26,1% pateix sobrepès i un 19,1% obesitat.

Espanya s'ha situat per davant dels EEUU en obesitat infantil, amb un 19% de xiquets obesos en aquest país davant del 16% dels nord-americans, un percentatge que triplica el de fa 30 anys.

Espanya té un 38,7% de la població adulta amb sobrepès i un 14,5% amb obesitat. Es preveu que el 2030 el 37% dels homes i el 33% de les dones espanyoles patiran la malaltia.

Aquests percentatges són alarmants, agafeu consciència i milloreu la vostra salut, cuideu l'alimentació i practiqueu esport. Millorant la salut esteu augmentant la qualitat i l'esperança de vida.

A continuació, us adjunto un pdf  on us nombro algunes de les conseqüències que poden patir els xiquets (i adults) que tenen una mala alimentació.

  

 

Recuperant tradicions (Remeis naturals, part II)

Avui us presento la 2ª part del post Recuperant tradicions, gaudiu-la!

CUA DE CAVALL

Castellà: Cola de caballo

Nom científic: Equisetum arvense 

Principis actius: àcids silícics, saponòsids, flavonoides, carotenoides, alcaloides, aminoàcids, sals minerals de potassi, tiamines.

Ús tradicional: 

• Bullint-la i prenent-la com una infusió s’utilitza amb una funció diürètica. Ja sigui per problemes de retenció de líquids, infeccions urinàries, pedres o arena als ronyons, problemes de pròstata gota o emissió d’orina escassa.
• Prenent-la bullida també és bona per a la gent que té les ungles fràgils, la seva proporció d’àcids silícics fa que les enforteixi.
• Important, no prolongar el consum durant molt de temps.

ESPÍGOL

Castellà: Lavanda

Nom científic: Lavandula angustifolia 

Principis actius: Olis essencials, derivats terpènics, tanins, saponines, àcids, cumarines.

 

Ús tradicional:

• Amb infusió. Es bullen unes branquetes amb aigua i s’hi afegeix una miqueta de mel. Es pot utilitzar per remeiar les males digestions, els constipats, les angines, la tos i la grip. Se’n poden prendre 3 gots al dia.
• Es bullent les flors amb aigua, i el líquid resultant s’aplica a la feria o cremada per a curar-la.
• Important, no prolongar el consum durant molt de temps.

EUCALIPTUS

Castellà: Eucalipto  

Nom científic: Eucalyptus globulus  

Principis actius: Tanins, flavonoides, àcid el·làgic, àcids i compostos fenòlics, resines, olis essencials, àcid valierànic i butíric, principis amargs i cetones.

Ús tradicional:

• Fent bafs. Escalfem aigua i fulles d’eucaliptus en un recipient. Quan comença a bullir, amb l’ajuda d’una tovallola, es respiren els vapors. És un bon expectorant per a quan estàs constipat.
• Es bullen les fulles amb aigua, es cola i se’n prenen 3 gots al dia per a la tos i el catarro (no prendre més de 3 gots al dia).

JULIVERT

Castellà: Perejil

Nom científic: Petroselinum crispum

Principis actius: flavonoides, sals de ferro, calci, sodi, iode, potassi, magnesi, sobre, manganès, olis essencials, àcids grassos, vitamines A, B i C, fibra i folats.

Ús tradicional:

• Infusió diürètica de julivert. Bullir fulles de julivert amb aigua, se’n poden prendre 2 gots al dia.
• Per als dolors de la menstruació. Bullir les arrels amb aigua durant un quart d’hora, a continuació es cola. Prendre 1 tassa al dia.

LLORER

Castellà: Laurel
Nom científic: Laurus nobilis

Principis actius: Grasses, tanins, olis essencials, principis amargs, alcohols i mucílags.

 

Ús tradicional:

• Per a les males digestions i el gasos. Bullir fulles de llorer en aigua i prendre’n 4 gots al dia.
• Per al mal de coll, torticoli i els polls. S’ompli un pot de vidre amb fulles de llorer, a continuació s’hi afegeix oli d’oliva. Es tapa i es deixa reposar 10 dies a sol i serena. Passats els 10 dies, es cola l’oli i ja es pot utilitzar.
• Per a calmar la tos. Bullir 6 fulles de llorer, 3 cullerades de sucre, 2 pells de llima i mig litre d’aigua, es deixa reduir a la meitat a foc lent i ja es pot prendre.

MARIALLUÏSA

Castellà: Marialuisa o Hierba Luisa

Nom científic: Lippia triphylla

Principis actius: Olis essencials rics en: citral, linalol, cineol, terpineol, cariofilé, limoné. Furocumarines, verbenona, flavonoides.

Ús tradicional: 

• Infusió per tractar els empatxos, vòmits, digestions pesades, gastritis, gastroenteritis, gasos, tos i també es pot utilitzar com a relaxant. Bullir les fulles de la planta amb aigua, un cop llest, afegir sucre o mel a la infusió. Se’n pot prendre un got després de cada menjada o quan ens troben en alguna de les situacions anteriors.

NESPRER

Castellà: Níspero

Nom científic: Mespilus germanica

Principis actius: Àcid acètic, crític i màlic, tanins, sicres, vitamina C, mucílags i matèries pèptiques.

Ús tradicional:

• Per a baixar la pressió, es bull fulles agafades de l’arbre en aigua.
• Per tallar la diarrea, bullir branques sense fulles en aigua i deixar reduir durant 10 minuts. Es cola, se’n pot prendre un got després de cada menjada.
• Per a efectes diürètics i gota, bullir els fruits partits per la meitat amb aigua durant 10 minuts. Es cola, se’n poden prendre 2 gots al dia.

La mel, dolça medicina

Digestiva, expectorant, laxant ... A diferència del sucre, aporta propietats medicinals, per la qual cosa pot ser una alternativa natural d’aquest. 

  

Elaborada amb nèctar floral i recollida per les abelles, cada mel guarda les característiques de les flors de procedència.

La mel no només proporciona un sabor dolç, sinó que a més a més de la fructosa i glucosa també té vitamines, minerals i enzims que li donen múltiples propietats. Els enzims presents justifiquen que la mel facilite la digestió dels hidrats de carboni. I encara és més recomanable si es pateix inflamació de la mucosa intestinal, ja que té propietats calmants i cicatritzants. Però no només el sistema digestiu es beneficia de la mel, també ho fa el respiratori.
La mel té un suau efecte expectorant (facilita l'eliminació de la mucositat acumulada a les vies respiratòries) i contribueix a eliminar la tos.
Les elaborades de forma artesanal ajuden, a més, a combatre el restrenyiment. 

La mel no està indicada per a bebès menors de 18 mesos, és causa que el seu estómac encara no està protegit de les espores del Clostridium Botulinum. Aquestes espores que poden sobreviure en la mel no poden ser destruïdes per l'estómac dels bebès, que podrien arribar a desenvolupar la malaltia coneguda com botulisme.

A continuació us llisto alguns tipus de mel i les seves propietats principals.  

Tipus de mel

• Romaní: Està indicada en casos d'estrès i debilitat...
• Flor de taronger (Azahar): Té efecte sedant...  
• Eucaliptus: Està indicades per a les molèsties respiratòries i la tos...  
• Espígol: Antisèptica, molt útil per a la bronquitis, refredats i tos nerviosa...   
• Bruc: Protegeix les vies urinàries i ajuda a superar l’anèmia...  
• Farigola: Té efecte antisèptic i digestiu...

Si busqueu per la xarxa en trobareu moltes més de propietats, jo aquí només us fico les principals de cada varietat.

El motiu d’aquest post és perquè fa una setmana em vaig curar un refredat amb 3 culleradetes de mel al dia... i jo em pregunto, si ens cura lo natural, per què utilitzem lo artificial?
Quan era menuda ma mare sempre ens feia llet en mel i vapors (“astubes”) d’eucaliptus per als refredats; i jo em pregunto i em responc a mi mateix dient-me que si antes ho feien... era perquè realment curava.

Després dels Nadals toca cuidar-se

Amb el dinar del dia de Reis posem fi a les “farteres” Nadalenques. Probablement aquestes festes haurem guanyat algun quilet de més, ja que en els àpats de Nadal deixem de banda la prudència i ens donem als excessos i al plaer de menjar més. Ara, toca cuidar-se.

Si ens marquem un objectiu de pèrdua de pes aquest haurà de ser amb una dieta personalitzada, tenint sempre en compte les necessitats de cadascú i el més important... sense faltar cap nutrient. D’aquesta manera ens assegurem una pèrdua de pes, l’aprenentatge de bons hàbits alimentaris i evitarem recuperar el pes perdut.

L’únic que hem de fer és tornar als nostres hàbits normals de cada dia, els quals han d’estar marcats per una alimentació sana i equilibrada, i exercici físic regular.

En posts anteriors podeu llegir com ha de ser la nostra alimentació, els nutrients que han de predominar i els que s’hauria de limitar el consum.

Igualment us llisto 4 pautes que no heu d’oblidar a l’hora de seguir una alimentació equilibrada:

1. Fer 5 àpats al dia.
2. Menjar de tot i de forma variada.
3. Variar també en els tipus de coccions (planxa, vapor, forn, papillota, bullit...).
4. Beure aigua diàriament, mínim 1.5L/dia.

També heu de saber quins errors NO s’han de cometre per tal de portar uns bons hàbits saludables:

1- Saltar-se un àpat: produeix un efecte totalment oposat, ja que en deixar d’aportar al nostre organisme allò que necessita, aquest disminueix la seva activitat per tal d’evitar perdre energia.

2- Els hidrats de carboni engreixen: si analitzem quins són els aliments que ens aporten hidrats de carboni, és a dir, pasta, arròs, pa, fruita, ens adonarem que no porten greixos en sí mateixos. Per tant no són els hidrats de carboni per sí sols els que fan que mengem més o menys greix, sinó amb què els acompanyem. Exemple: no és el mateix dinar uns espagueti carbonara i un bistec, que uns espagueti amb tomaca i un bistec. La primera opció ens aporta molt més greix que la segona.

3- Els aliments light aprimen: sí és cert que aporten menys quilocalories que el producte de referència “no light”, però per sí sols no tenen cap efecte, ja que si creiem que per ser lights en podem menjar més quantitat, no aconseguirem l’objectiu.

4- La fruita després dels àpats engreixa: menjant-la abans o després ens aportarà exactament les mateixes quilocalories. Si alguna vegada ens han dit que la mengem entre àpats és simplement perquè ens provoca sensació de sacietat.

5- Els aliments integrals no engreixen: aquests contenen més fibra, vitamines i minerals que els refinats, però ens aporten les mateixes quilocalories. És recomanable el consum d’aliments integrals.

6- La margarina engreixa menys que la mantega: les dos opcions són greix, l’única diferència és la procedència: la primera és d’origen vegetal i la segona d’origen animal.

Quina dieta és la correcta??

Fugir de les dietes miracle!

Aquests tipus de dietes són mètodes irresponsables per a baixar de pes, que a més de no oferir els resultats desitjats, son perilloses per la salut. En períodes molt concrets de l’any, com per exemple ara, solen apareixen noves dietes que asseguren una pèrdua de ràpida i sense esforç. Heu de saber que és un engany, ja que amb això es restringeix l’aportació d’energia d'una forma severa, i generalment per a ningú és fàcil deixar de menjar, i deixar els aliments que més li agraden.

Amb les dietes ràpides el que resulta preocupant és la carència de vitamines i minerals necessaris per l’organisme, que pot ocasionar alteracions al metabolisme.
La reducció de calories és perjudicial, fa que l’organisme tingui que recórrer a una font d’energia alternativa, obtenint-la de les proteïnes corporals i reduint així la massa corporal. S’ha de recordar que el teixit corporal conte molta aigua, i aquesta es perd amb aquestes restriccions.

Amb les dietes miracle no s‘educa sobre una dieta saludable, no s’aprenen els bons hàbits alimentaris, ja que en el moment en que es deixa la dieta, es torna als hàbits d’alimentació anteriors, la qual cosa provoca el conegut efecte “yo-yo”.... i es recuper més pes del que s'ha perdut.

Hem de tenir clar que les dietes ràpides son un greu perill per la salut.


La millor dieta, la Mediterrània.

La dieta Mediterrània es caracteritza pel consum abundant de cereals i els derivats d’aquests (pa, pasta i arròs), llegums, verdures i hortalisses, oli d’oliva i fruita seca. També formen part d’aquesta dieta, encara que en menys freqüència, el peix, els ous, les aus i els derivats lactis.

Les nous, ametlles, avellanes, etc. ocupen un lloc destacat. L’oli vegetal que contenen està exempt de colesterol i constitueix la millor font per obtenir el greix que necessita l’organisme humà. A més, la fruita seca té un important contingut de proteïnes i hidrats de carboni, així com un elevat valor calòric que la converteix en un aliment molt apropiat per a totes aquelles persones que fan exercici físic regularment, les que no en fan han de consumir-les en menor quantitat.

Que no falte l' humor:

I recorda... la teva dieta és la teva vida, cuida-la!!!

Un Nadal saludable

Desembre, festes, Nadal, regals, llums... torrons, polvorons, pollastre rostit, canelons, etc. 

Aquests són alguns dels elements que ens recorden a les festes Nadalenques. 

Tots sabem que és molt fàcil fer excessos en aquests dies, i també hem de saber que el nostre cos té la capacitat d'emmagatzemar “combustible” d'una manera il·limitada. 

En dies assenyalats continuem menjant com si fos l'últim a fer en esta vida, i a més a més ens passem la majoria d'hores asseguts. 

El resultat són uns quilos de més i un excés de tòxics que costa moltíssim d'eliminar. 

Això no vol dir que no puguem fer cap extra de celebració, però sí que cal vigilar de no fer massa excessos en un sol menjar. El nostre cos, després d'una ingesta més abundant i greixosa del que esta acostumat, concentra tota l'energia per a pair tot el que hem ingerit, i per tant ens quedem amb una sensació de cansament i somnolència, que no ens ajuda gens a “cremar” aquestes calories extres que hem ingerit.

Un Nadal saludable és possible si es tenen en compte una sèrie de pautes, entre elles triar els menús per aconseguir uns plats igualment deliciosos però amb menys greixos i menys calories. 

Com per exemple escollir les carns blanques perquè tenen menys greix i menys colesterol que les carns vermelles. 

Les carns blanques resulten molt adequades, ja que a part de ser molt bones, les pot menjar tothom. 

A més a més, permeten coccions tan diverses com el forn o el rostit (recordeu que cal aprofitar els greixos propis dels aliments per així evitar afegir greixos extra que augmentaran les kilocalories i els triglicèrids del plat i faran més difícil la digestió), es poden combinar amb fruites per contrastar sabors dolços i salats.

Consells saludables per a les festes: 

o No deixes d'esmorzar, encara que tingues previsió d'un dinar abundant. És important no arribar als dinars amb massa gana, així no abusem de res. 

o Tens temps per menjar, per tant, no tingues pressa, menja degustant i mastegant bé els plats. Gaudeix del bon menjar! 

o Menja pinya natural, amb la part del cor inclosa, ja que conté bromelaïna, enzim digestiu que ajuda a pair. Si ens costa prendre la pinya sencera podem fer un batut. 

o No abuses de cafè. Procura acabar els menjars amb una infusió digestiva i sense sucre, t'ajudarà a pair millor. T'aconsello que prengues: camamilla, anís, maria lluïsa, etc. 

o Procura menjar fruita al llarg del dia, ja que en un dia d’extres deixem de prendre aquest grup d'aliments tan nutritiu. 

o No t’oblides dels vegetals, encara que siga en forma d'acompanyament, són els reguladors de l'àpat. Recorda que hi ha maneres molt divertides de preparar aperitius saludables i boníssims. 

o Si pots anar a passejar després dels menjars, aprofita-ho, el teu cos ho agrairà.

Aperitius saludables per a les festes:

o   Broqueta de tomata cherry amb mozzarella, reducció de vinagre de Mòdena i una fulleta de menta.

o   Broqueta de cors de carxofa amb mozzarella i reducció de vinagre de Mòdena.

o   Vichyssoise amb pera i formatge gorgonzola.

(Ingredients: porro, pera, patata, ceba, caldo de verdures, nata líquida, llet, gorgonzola i avellanes. Preparació: Picar la ceba i els porros i ofegar-los a foc suau amb una cullereta d’oli en una cassola gran uns 30 minuts fins que estiguen molt blans. Salpebrar lleugerament a meitat de la cocció.  Afegir la patata tallada en trossos grans i ofegar 5 minuts més. Banyar amb el brou i afegir les peres pelades i netes de tronc. Coure a foc suau uns 30 minuts. Deixar refredar, triturar. Afegir la llet i la nata i corregir de sal i pebre. Si es vol, abans de servir-la, picar lleugerament les avellanes i torrar-les en una paella. Guarnir amb les avellanes i trossets de gorgonzola.)

o   Endívies farcides de formatge fresc de cabra amb trossets de tomata, pastanaga, alvocat i nous.

o   Amanida d’escarola, magrana o figa i nous.

o   Bombons de pernil ibèric amb foie o formatge feta i reducció de vinagre de Mòdena.

o   Farcellets de carbassó i tonyina.

(Ingredients: carbassó, pebrot vermell escalivat, tonyina de llauna al natural, formatge per untar, sal i pebre)

o   Torradetes amb mousse d’escalivada.

(Fem l’escalivada tradicional però a més hi posem també pebrot groc. Feta i pelada la passarem pel turmix afegint una mica de crema de llet. A part muntem 2 clares d’ou a punt de neu i anem afegint l’escalivada poc a poc perquè ens quede una mousse ben dolceta. La podem servir untada amb torradetes o dins de gotets.)

o   Lioneses farcides de crema d’espinacs.

o   Broquetes de fruita amb pernil ibèric.

o   Xampinyons al forn farcits de pernil, formatge i nous.

(Rentem els xampinyons i col·loquem els “barrets” en una safata de forn. Els salem i afegim una miqueta d’oli d’oliva, introduïm un tros de formatge a cada xampinyó i els fiquem al forn durant 8 minuts a 180º. Mentre es rosteixen els xampinyons, saltegem en una paella amb unes gotes d'oli d'oliva, els “peus” i el pernil serrà tallats molt finament.Traiem la safata del forn i repartim per sobre de cada xampinyó una cullerada de sofregit juntament amb mitja nou. Podem afegir una miqueta de julivert picat.)

o   Crudités de pastanaga, porro i endívies tallades en juliana acompanyades amb salsa de iogurt o de formatge.

Aquestes són algunes idees, en podeu crear moltes més.... Bon profit!! 

La dolça Estèvia

L’Stevia rebaudiana és un arbust caracteritzat per tenir les fulles de color verd brillant i dentades, pot arribar a fer 90 cm d’alçada.

És originaria de Paraguai i Brasil, se l’anomena “fulla dolça o fulla de sucre”.

Les seves fulles quan estan seques són 10 vegades més dolces que el sucre, i quan aquestes estan tendres ho són 25 vegades més.

L’Stevia és un edulcorant natural, és perfecte, és ric en propietats terapèutiques i pobre en calories.

Conté vitamines, minerals, proteïnes i fibra, com he dit no aporta calories, no té els efectes secundaris dels edulcorants artificials i és beneficiosa per a la salut, per la qual cosa cada dia el seu consum és més elevat en molts països desenvolupats.

És un extraordinari substitut del sucre i dels edulcorants artificials. 

-->

Beneficis de l’Stevia:

• Regula la diabetis. El principi actiu de la planta estimula a les cèl·lules beta del pàncrees a produir quantitats importants d'insulina, la qual ajuda a reduir la glucosa en sang, que és la causa de la Diabetis Mellitus 2. 

• En diabètics, millora la circulació capil·lar de les cames i el cap, les ulceracions dels dits dels peus i atura l'avanç de les retinopaties millorant la visió.

• Regula la pressió arterial. L’efecte vasodilatador que té fa que els vasos sanguinis es dilaten i que el sistema arterial siga més flexible, fent així disminuir la pressió arterial. Regula també els batecs del cor. 

• Regula el colesterol i els triglicèrids. L’Stevia regula de forma natural els nivells de colesterol i triglicèrids. No elimina el colesterol, el seu mecanisme fa millorar la causa que fa que el nostre cos fabrique el colesterol com autodefensa. El seu efecte evita la formació de triglicèrids per mig d’un mecanisme no lipídic, a més a més que també els dissol.

• Regula l’ansietat. Amb aquest mecanisme ajuda a perdre pes i, al regular la insulina, el nostre cos absorbeix menys les grasses.

• Regula la caries. El seu ús preveu l’aparició de càries bucals. S’ha observat un efecte similar a altres antisèptics químics com la clorhexidina. Fer rentats bucals diaris amb l‘infusió.

• És suaument diürètica, ajuda a la retenció de líquids.

• Millora les funcions gastrointestinals.

• Pot ajudar en la desintoxicació del tabac i l'alcohol. La infusió d’Stevia redueix el desig cap a aquests dos tòxics.

• Preveu i inhibeix la reproducció de bacteris i organismes infecciosos. Millora la resistència davant refredats i grips.  

Les fulles es poden prendre tendres o seques.

La dosi que utilitzen la major part de persones que han observat efectes beneficiosos és:

-->

- Fulla fresca: 4 fulles tendres menjades directament abans o mentre s’esmorza i 4 fulles més abans o mentre es sopa. 

- Fulla seca: quan no es disposa de fulla tendra es pot fer infusió de fulla seca. Per prendre la planta en forma d'infusió la dosi és una culleradeta de postres rasa (2 grams) per tassa d'infusió. Es pot prendre una infusió en dejú pel matí i una per la nit, utilitzant com a dosi una culleradeta de postres cada vegada.

Cal mesurar els nivells de glucèmia per a adequar el nombre d'infusions a cada cas. La majoria de persones amb dues infusions ja estaran regulades i per tant no cal que se'n prenguen més.

Per a més comoditat es pot fer la infusió una vegada al dia i guardar el que sobra en un recipient de vidre tancat a la nevera per a la propera presa. Per exemple, si no es té gaire temps i se’n vol fer un litre, amb una cullerada sopera ben plena, s’arrenca el bull, es tanca el foc i s’hi fica l'Stevia, es remena, es deixar reposar 10 minuts, es cola i es fica a la nevera en un recipient de vidre. Amb un litre ja n’hi ha per dos dies, un got al matí en dejú i un altre abans de sopar o d'anar a dormir.

 

-->Més informació sobre l’Stevia:

o http://dolcarevolucio.cat/

o http://joseppamies.wordpress.com/2008/03/24/manual-de-cultiu-i-us-de-lestevia/ 

-->
-->