A la primavera, augmenta les teves defenses

 

Cada any passa el mateix, congestió nassal, esternuts, llagrimeig i picor als ulls... símptomes que cada  vegada hi ha més persones que els pateixen (cada any s’incrementa en un 10%). Són trastorns del sistema immunitari que s’agreugen quan arriba la primavera.

Si cada any les al·lèrgies s’incrementen en un 10%, i els nivells de pol·len són els mateixos... què és el que està passant?

Els experts creuen que la causa ja no només és el pol·len, sinó també la contaminació ambiental i els additius alimentaris, sense oblidar-nos de l’abús de fàrmacs i vacunes. Amb tot aquest conjunt, el nostre sistema immunitari es debilita i queda hipersensibilitzat.

Per a prevenir i/o reduir els símptomes al·lèrgics hem d’augmentar el consum de vegetals, i si són ecològics, molt millor.

S’ha de prestar especial atenció amb la llet, que estimula la producció de mucositats, aquesta es pot substituir per beguda de soja.

La vitamina C igual que ens ajuda amb els refredats, també ens pot ajudar a reduir les molèsties que produeixen les reaccions al·lèrgiques. 

Hem de seguir una dieta “neta”, rica en verdures, fruita, cereals integrals, peix blau, proteïnes (preferiblement d’origen vegetal). A continuació us llisto alguns aliments que haurien d'estar presents en la vostra dieta.

• Aliments rics en vitamina. C: redueixen les primeres molèsties de la reacció al·lèrgica. Dins d’aquest grup tenim els cítrics (taronja, llima, kiwi, mandarina), el “primentó” roig i verd, el julivert, espinacs, cols de Brussel·les...

• Aliments rics amb àcids grassos Omega 3: tenen propietats antiinflamatòries. Dins d’aquest grup tenim el peix blau (sardina, tonyina, salmó...), marisc, les algues, llegums, verdures (espinacs, enciam...), alvocat i maduixes.

• Aliments rics amb magnesi: aquest actua com a relaxant muscular i facilita la respiració. Tenim la soja, llegums, arròs integral, ametlles, nous,  germen de blat, alvocat , vegetals de fulla verda (bledes, espinacs, carxofes, col de Brussel·les, julivert), kiwi, plàtan ...

• Aliments rics amb quercetina: ajuda a prevenir la congestió i les reaccions al·lèrgiques. Tenim la ceba, la poma amb pell, vegetals de fulla verda, pèsols, coliflor, bròquil, té verd i té negre...  

Malaltia celíaca

La malaltia celíaca és una enteropatia (malaltia de l’intestí)

caracteritzada per una atrofia de les vellositats intestinals,

provocant un defecte en l’absorció de nutrients

(glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i minerals).

Aquesta atrofia és deguda per una intolerància al gluten, més exactament la gliadina (petita fracció del gluten). El gluten és una proteïna que trobem al blat, ordi, civada i sègol. 

L’origen d’aquesta enteropatia és desconegut, però n’hi ha 2 factors involucrats: la predisposició genètica i el sistema immunitari.

Quan una persona amb predisposició genètica ingereix un aliment que conté gluten, el cos reacciona amb una resposta autoimmunitària inadequada mediada pels Limfòcits T.

Com ja he comentat abans, aquesta reacció provoca una atròfia i aplanament de les vellositats, disminuint d’aquesta manera l’àrea d’absorció dels nutrients.

Hi ha dos tipus de manifestacions en la malaltia celíaca:

o Símptomes gastrointestinals en adults:

           o Diarrea crònica.
           o Estrenyiment crònic.
           o Pèrdua de pes.
           o Distensió abdominal.
           o Disminució en l’absorció de vitamines i minerals.

o Símptomes gastrointestinals en xiquets:

           o Trastorns del desenvolupament i creixement (retard), pèrdua de pes, desplaçament del percentil de pes o d'alçada.
           o Vòmits
           o Diarrea
           o Dolor abdominal recurrent 

           o Emaciació muscular
           o Intestí irritable
           o Manca de proteïnes.
           o Caràcter irritable.

o Símptomes NO gastrointestinals en adults i xiquets: 

           o Anèmia (falta de ferro).
           o Pèrdua massa òssia (falta de calci).
           o Deficiència d’àcid fòlic.
           o Debilitat muscular (falta de potassi i aigua).

El tractament per a la malaltia celíaca és una dieta estricta lliure de gluten.

A la dieta lliure de gluten s'eviten blat, ordi i sègol.

La civada no és tòxica en> 95% dels pacients, però hi ha un petit subgrup (<5%) per a qui la civada no és segura.

El pacient s’haurà de fer una analítica per comprovar els nivells de ferro i àcid fòlic. S’aconsella sempre ingerir aliments rics amb aquests nutrients. En cas de que els nivells siguin molt baixos administrar suplements per una ràpida recuperació. Administrar suplements de vitamina D i calci, en cas de partir osteoporosis.

La majoria dels pacients tenen una ràpida resposta clínica a una dieta lliure de gluten (dins de les 2 setmanes), encara que la taxa de resposta varia. 

Aliments amb gluten	Aliments dubtosos de gluten	Aliments lliures de gluten
Pa i farines de blat, sègol, ordi i civada. Brioixos, pastes italianes, pastes de sopa, galetes, pa de pessic, magdalenes i pastisseria en general.	Xarcuteria en general (mortadel · la, salsitxes, pastissos de pernil o carn). Formatge fos, formatge en làmines, altres formatges sense marques de garantia.	Llet i derivats lactis (formatge, mantega, mató, nata). Carn, peix i marisc fresc. Ous. Fruites
Sèmola de blat.	Patés i conserves.	Sucre i mel.
Productes manufacturats que en la seva composició entrin qualsevol de farines citades i, en general, qualsevol aliment preparat o manufacturat si el comerciant no específica que no conté gluten.	Dolços i caramels. Torró, massapà. Cafè i te instantanis.	Verdures, hortalisses i llegums (fesols, veces, llenties, soja). Arròs, blat de moro i tapioca (farina i midó). Oli Margarina
Aliments amb malt. Xocolates (excepte si hi ha declaració expressa del comerciant).		Sal, vinagre, pebre, llevats sense gluten, colorants.
Infusions i begudes preparats amb cereals: malt, cervesa, aigua d'ordi.		Cafè i te naturals (no instantanis), herbes aromàtiques (camamilla, poliol, marialluïsa).

 

Per a saber més d’aquesta malaltia podeu consultar aquests enllaços:

Associació de Celíacs de Catalunya

Associació Valenciana de Celíacs

Associació Espanyola de Celíacs

 

7 coses que hauries de saber sobre els canvis en el teu pes

Article extret del bloc Expericetia docet.

Un equip d'investigadors encapçalat per Kevin Hall de l’ Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, ha realitzat un anàlisi matemàtic del que suposa fer dieta en termes calòrics, incloent variables com l'estat de partida del subjecte (pes, proporció de greix / múscul ), i els canvis en el metabolisme que es produeixen per les variacions de la massa corporal. Hem pensat que en aquesta època en què molta gent decideix perdre pes podria ser bona idea recollir les conclusions de l'estudi, publicat a Lancet, en forma de llistat.

• La resposta a l'excés de pes és molt simple: menjar menys i fer més exercici. Pot semblar una obvietat, però no sembla ser-ho tant a la vista de la proliferació de dietes miracle i suplements alimentaris. És un simple equilibri: el que entra menys el que surt, si entra més del que surt, t'engreixes.

• El metabolisme varia segons es perd pes, de manera que el que et feia perdre quilos al principi pot ser que no ho faci de la mateixa manera després. Si una disminució en la ingesta de 500 (quilo) calories diàries et feia perdre mig quilo a la setmana, al cap de quatre mesos potser perds 100 grams.

• El greix i el múscul responen de forma diferent als canvis en la dieta, de manera que una mateixa ingesta calòrica probablement tindrà efectes diferents en persones diferents.

• El pes baixarà fins a arribar a un valor més o menys constant, sempre que es mantingui una dieta sana. És a dir, la pèrdua de pes no és lineal ni indefinida.

• Guanyar pes és molt fàcil, només cal un petit excés de calories diari, i això es deu a un efecte exponencial. Efectivament, si guanyem una mica de pes necessitarem més calories per moure l'extra de greix, de manera que la dieta de manteniment puja amb el pes, i la gana ho fa en proporció.

• El millor consell és no engreixar. És més difícil treure el greix acumulat que evitar que s'acumuli. Per exemple, un home de 23 anys de 1,70 m d'alçada i 70 kg hauria de menjar 2294 calories al dia per mantenir-se i ni una més.

• Seguit per baixar de pes per etapes, amb fases d'estabilització. Si el mateix home d'abans pesés 110 kg hauria d'ingerir 3080 calories només per mantenir-se, de manera que, fent-ho senzill, necessitaria tallar d'arrel la ingesta de 786 calories de la seva ingesta diària si vol tornar als 70 kg. Si deixa de menjar una mica menys d'aquestes 786 calories perdrà una mica de pes, però la seva tendència serà a equilibrar la ingesta amb el nivell de manteniment del nou pes. Quan arribi a 90 kg només haurà de treure de la seva dieta 435 calories diàries, el que, en termes absoluts, és alguna cosa bastant més manejable. En qualsevol cas, això exigeix ​​una gran força de voluntat que, en cas d'existir, l'hauríem emprat en seguir el consell de no engreixar.

Conseqüències d'una mala alimentació

A dia d'avui Espanya té un 45,2% de xiquets en excés de pes, dels quals un 26,1% pateix sobrepès i un 19,1% obesitat.

Espanya s'ha situat per davant dels EEUU en obesitat infantil, amb un 19% de xiquets obesos en aquest país davant del 16% dels nord-americans, un percentatge que triplica el de fa 30 anys.

Espanya té un 38,7% de la població adulta amb sobrepès i un 14,5% amb obesitat. Es preveu que el 2030 el 37% dels homes i el 33% de les dones espanyoles patiran la malaltia.

Aquests percentatges són alarmants, agafeu consciència i milloreu la vostra salut, cuideu l'alimentació i practiqueu esport. Millorant la salut esteu augmentant la qualitat i l'esperança de vida.

A continuació, us adjunto un pdf  on us nombro algunes de les conseqüències que poden patir els xiquets (i adults) que tenen una mala alimentació.

  

 

Recuperant tradicions (Remeis naturals, part II)

Avui us presento la 2ª part del post Recuperant tradicions, gaudiu-la!

CUA DE CAVALL

Castellà: Cola de caballo

Nom científic: Equisetum arvense 

Principis actius: àcids silícics, saponòsids, flavonoides, carotenoides, alcaloides, aminoàcids, sals minerals de potassi, tiamines.

Ús tradicional: 

• Bullint-la i prenent-la com una infusió s’utilitza amb una funció diürètica. Ja sigui per problemes de retenció de líquids, infeccions urinàries, pedres o arena als ronyons, problemes de pròstata gota o emissió d’orina escassa.
• Prenent-la bullida també és bona per a la gent que té les ungles fràgils, la seva proporció d’àcids silícics fa que les enforteixi.
• Important, no prolongar el consum durant molt de temps.

ESPÍGOL

Castellà: Lavanda

Nom científic: Lavandula angustifolia 

Principis actius: Olis essencials, derivats terpènics, tanins, saponines, àcids, cumarines.

 

Ús tradicional:

• Amb infusió. Es bullen unes branquetes amb aigua i s’hi afegeix una miqueta de mel. Es pot utilitzar per remeiar les males digestions, els constipats, les angines, la tos i la grip. Se’n poden prendre 3 gots al dia.
• Es bullent les flors amb aigua, i el líquid resultant s’aplica a la feria o cremada per a curar-la.
• Important, no prolongar el consum durant molt de temps.

EUCALIPTUS

Castellà: Eucalipto  

Nom científic: Eucalyptus globulus  

Principis actius: Tanins, flavonoides, àcid el·làgic, àcids i compostos fenòlics, resines, olis essencials, àcid valierànic i butíric, principis amargs i cetones.

Ús tradicional:

• Fent bafs. Escalfem aigua i fulles d’eucaliptus en un recipient. Quan comença a bullir, amb l’ajuda d’una tovallola, es respiren els vapors. És un bon expectorant per a quan estàs constipat.
• Es bullen les fulles amb aigua, es cola i se’n prenen 3 gots al dia per a la tos i el catarro (no prendre més de 3 gots al dia).

JULIVERT

Castellà: Perejil

Nom científic: Petroselinum crispum

Principis actius: flavonoides, sals de ferro, calci, sodi, iode, potassi, magnesi, sobre, manganès, olis essencials, àcids grassos, vitamines A, B i C, fibra i folats.

Ús tradicional:

• Infusió diürètica de julivert. Bullir fulles de julivert amb aigua, se’n poden prendre 2 gots al dia.
• Per als dolors de la menstruació. Bullir les arrels amb aigua durant un quart d’hora, a continuació es cola. Prendre 1 tassa al dia.

LLORER

Castellà: Laurel
Nom científic: Laurus nobilis

Principis actius: Grasses, tanins, olis essencials, principis amargs, alcohols i mucílags.

 

Ús tradicional:

• Per a les males digestions i el gasos. Bullir fulles de llorer en aigua i prendre’n 4 gots al dia.
• Per al mal de coll, torticoli i els polls. S’ompli un pot de vidre amb fulles de llorer, a continuació s’hi afegeix oli d’oliva. Es tapa i es deixa reposar 10 dies a sol i serena. Passats els 10 dies, es cola l’oli i ja es pot utilitzar.
• Per a calmar la tos. Bullir 6 fulles de llorer, 3 cullerades de sucre, 2 pells de llima i mig litre d’aigua, es deixa reduir a la meitat a foc lent i ja es pot prendre.

MARIALLUÏSA

Castellà: Marialuisa o Hierba Luisa

Nom científic: Lippia triphylla

Principis actius: Olis essencials rics en: citral, linalol, cineol, terpineol, cariofilé, limoné. Furocumarines, verbenona, flavonoides.

Ús tradicional: 

• Infusió per tractar els empatxos, vòmits, digestions pesades, gastritis, gastroenteritis, gasos, tos i també es pot utilitzar com a relaxant. Bullir les fulles de la planta amb aigua, un cop llest, afegir sucre o mel a la infusió. Se’n pot prendre un got després de cada menjada o quan ens troben en alguna de les situacions anteriors.

NESPRER

Castellà: Níspero

Nom científic: Mespilus germanica

Principis actius: Àcid acètic, crític i màlic, tanins, sicres, vitamina C, mucílags i matèries pèptiques.

Ús tradicional:

• Per a baixar la pressió, es bull fulles agafades de l’arbre en aigua.
• Per tallar la diarrea, bullir branques sense fulles en aigua i deixar reduir durant 10 minuts. Es cola, se’n pot prendre un got després de cada menjada.
• Per a efectes diürètics i gota, bullir els fruits partits per la meitat amb aigua durant 10 minuts. Es cola, se’n poden prendre 2 gots al dia.

Recuperant tradicions (remeis naturals, part I)

 

La informació d’aquest post està extreta d’un llibre de remeis tradicionals, que recull antics coneixements, costums i tradicions que feien servir els nostres avantpassats amb plantes medicinals.

De totes les plantes que hi ha al llibre he triat les que podem trobar als nostres voltants. Us invito a que ho proveu i experimenteu.

Som afortunats per tenir totes aquestes plantes al nostre abast, plantes que podem utilitzar per curar malalties menors abans que es transformen en problemes majors.

ALBERGÍNIA 

Castellà: Berenjena

Nom científic: Solanum melongena
Principis actius: Vitamines, proteïnes, lípids, carbohidrats, grasses, fibra, potassi, magnesi, calci, fòsfor, solanina, alcaloides. 

Ús tradicional:

• Amb l’albergínia es fa una cera que s’utilitza per a tractar els granets, furóncols, ferides amb pus i llavis tallats.

• L’albergínia cuita és bona per reduir el colesterol, millorar la circulació sanguínia i baixa la tensió arterial. 

• També s’utilitza en dietes hipocalòriques pel seu baix contingut calòric.

 

ALL 

Castellà: Ajo.

Nom científic: Allium sativum

Principis actius: Olis essencials, fructoses, adenosina, sals minerals, vitamina A, B i C, aminoàcids, fibra, proteïnes, àcid salicílic, flavonoides, minerals, greixos.

Ús tradicional:

• Per al mal de queixals: Es bullen 3 alls xafats en aigua i es glopeja el líquid resultant.

• Alls crus o cuits: es recomana menjar-ne en cas d’artrosi, lumbago, gota, tensió arterial alta, problemes de circulació sanguínia i males digestions. 

• Per a les ferides, nafres i berrugues tallar un all per la meitat i aplicar-lo directament en la zona a tractar. 

ÀLOE VERA 

Castellà: Aloe vera

Nom científic: Aloe vera

Principis actius: resines, mucílags, enzims digestius, àcids salicílic, aminoàcids, hormones, tanins, minerals, vitamines (A,C,E,B), àcids grassos, magnesi làctics, tiamines, olis essencials.

Ús tradicional:

• S’extrau la gelatina que es troba dins de les fulles i es mescla amb suc de fruita. Se’n pot prendre un got al dia per a curar les nafres d’estómac i per a tenir un efecte laxant.

• Aplicant directament la gelatina sobre la zona a tractar, ja sigui ferides, nafres, cremades, picades d’insectes, cremades del sol i granets.

• Diluint la gelatina en aigua podem fer gàrgares per a curar les angines.

• Untant la gelatina a una gassa i deixant-la a la nevera fins que s’endurisca una mica, la podem utilitzar com a desinflamatori aplicant-la sobre la zona inflamada.

• Utilitzar fulles de com a mínim 3 anys.

ATZAVARA 

Castellà: Agave

Nom científic: Agave americana

Principis actius: sucres, saponòsids, resines.

Ús tradicional: 

• Ficar al forn dos trossos de fulla i després embolicats amb un drap es fiquen al pit. Això ens permetrà respirar millor.

• Igual que la àloe vera, agafem la gelatina de l’interior de les fulles i l’apliquem damunt d’una llaga o ferida, té propietats desinfectants i cicatritzants.

• Per a tractar el dolor muscular, es bull una fulla trossejada amb vinagre durant un quart d’hora, a continuació es cola i s’aplica sobre la zona a tractar.
  

BORRAINA 

Castellà: Borraja 
Nom científic: Borrago offinialis

Principis actius: nitrats, mucílags, flavonoides, alcaloides, tanins, minerals, àcid nicotínic, fibra, sucres, vitamina B, C, colina.

Ús tradicional:

• Es bullen 2 fulles de borraina en un got d’aigua. Afegir una culleradeta de mel en el moment de prendre la infusió. Es recomana prendre un got després de cada àpat per a tenir l’efecte diürètic (no fer tractament prolongat).

• Es bullen les flors de la planta amb la mida d’un got d’aigua. Feta la infusió, s’afegeix una culleradeta de mel. Es recomana prendre’n 4 tassetes al dia per a curar la tos, els constipats, les angines o faringitis.

• Es bullen les fulles en aigua. Un cop bullides i en l’ajuda de gases s’aplica a la zona per a tractar grans, furóncols, herpes o cremades.

CEBA

Castellà: cebolla  

Nom científic: Allium cepa  

Principis actius: olis essencials, fructoses, flavonoides, pectines, queracetina, inulina, sucres, olis volàtils, provitamina A, vitamina E, B i C, minerals.

Ús tradicional:

• Es macera durant mig dia una ceba tallada en quatre trossos amb mig litre d’aigua. Se’n prenen 2 gots al dia per a reduir el colesterol, la tensió i per millorar la circulació sanguínia.

• Es talla una ceba a trossos petits, es posa en un pot de vidre, s’hi aboca aigua, es tanca i es deixa macerar durant un dia. Després, es filtra, s’hi afegeix suc de llimona i dues culleradetes de mel. Es recomana prendre’n 3 tasses en cas de grip, constipats, asma i faringitis.

• Es talla una ceba per la meitat, se n’agafa una part i s’hi posa sal al mig. Es tapa amb paper d’alumini i es deixa macerar a la nevera. Al cap d’un parell de dies, s’observarà un suquet que és el que s’ha de posar a sobre de la berruga. És molt important ser constant i posar-s’ho cada dia, si no, no hi hauran resultats.

• Es bull una ceba sencera amb la pell i es deixa reduir durant un quart d’hora. A continuació es filtra i s’hi afegeix mel. Això s’utilitza com a expectorant.

• Es talla una ceba per la meitat i es deixa a l’habitació on estiga la persona que tinga tos. És un bon remei per deixar de tossir.

... continuarà